unitat taxonòmica c. nom. f.

Unitat de classificació de sòls en un sistema jerarquitzat de classificació taxonòmica de sòls. Constitueix una abstracció amb un cert grau de generalització. Correspon a un taxó.
A la Soil Taxonomy, les unitats taxonòmiques es divideixen en els nivells següents: 1) nivell jeràrquic alt, en què les unitats presenten un grau de generalització taxonòmic gran i un interval de variació de les propietats ampli (ordre, subordre, grup i subgrup), i 2) nivell jeràrquic baix (família, sèrie de sòls).
Una unitat cartogràfica es defineix per un sòl modal, les característiques del qual s’han escollit per la seva significació i per un poder de discriminació al més precís possible. Aquestes característiques presenten una variació dins d’un cert interval que dependrà del nivell jeràrquic a què pertanyi el taxó. Els valors límit per a cada propietat s’han definit quantitativament de forma precisa.
Les unitats taxonòmiques utilitzades serveixen com a mitjà per transferir informació i predir la resposta del sòl davant usos i pràctiques de maneig alternatius, en permetre la transferència de coneixements adquirits en un lloc a sòls símils d’altres llocs, ja que la informació s’expressa de forma interoperable.
A la World Reference Base for Soil Resources es defineixen els grups de sòls de referència.