Universal Soil Loss Equation n. pr. f. sigla USLE

Model paramètric i empíric, que va ser desenvolupat per Walter H. Wischmeier i Dwight D. Smith, al National runoff and Soil Data Center de la Universitat de Purdue (EUA), a partir dels resultats de dècades de treballs experimentals sobre pèrdues de sòl en més de deu mil parcel·les estàndard d’erosió i de les dades obtingudes treballant amb simuladors de pluja en diferents àmbits geogràfics.
L’objectiu del model és poder estimar la pèrdua potencial de sòl anual mitjana d’una sèrie d’anys per erosió hídrica superficial (erosió per esquitx, erosió laminar entre xaragalls i erosió per xaragalls) a partir de sis factors.
Les pèrdues mitjanes potencials de sòl (A) es calculen per mitjà de l’expressió de l’USLE següent:

     A = R × K × L × S × P × C
R és el factor d’erosivitat de la pluja; K és el factor d’erosionabilitat del sòl; L és el factor de longitud del vessant; S és el factor de pendent; P és el factor de pràctiques de conservació, i C és el factor de conreu o vegetació. Els valors dels factors s’han determinat experimentalment per a diferents àmbits geogràfics dels EUA i han estat tabulats.
El valor obtingut per a A es compara amb el valor de la pèrdua tolerable de sòl (T), establert per la unitat cartogràfica de sòls en qüestió. Si A és inferior al valor de T, es considera que l’erosió no és significativa.
L’USLE s’utilitza per als objectius següents: 1) predir les pèrdues potencials de sòl; 2) seleccionar el sistema de cultiu i de maneig i les pràctiques de conservació per disminuir l’erosió; 3) realitzar simulacions de pèrdues de sòl en fer variar els valors dels factors; 4) computar la producció potencial de sediments que anirien a reblir llacs i embassaments.
Les limitacions de l’USLE són les següents: 1) prediu únicament l’erosió per xaragalls i entre xaragalls en àrees de poca extensió; 2) es tracta d’una equació empírica, de manera que requereix criteri per assignar correctament valors als factors, especialment al factor C; 3) prediu la pèrdua potencial de sòl anual mitjana per a una sèrie d’anys i no la pèrdua de sòl a causa d’una pluja individual, ni per les pluges d’un sol any (en general, hi ha una gran variabilitat interanual, de manera que un esdeveniment en un any determinat pot produir més sediments que els pronosticats); 4) no prediu l’erosió per xaragalls i barrancs, ni els moviments en massa; 5) no pren en consideració de forma directa l’escolament superficial, que és el flux que transporta la càrrega sòlida, de manera que no pronostica l’aportació de sediments; 6) en la seva formulació inicial no considera l’efecte dels fragments de roca a la superfície de terra.
Malgrat aquestes limitacions, l’USLE proporciona un mètode simple i clar per estimar les pèrdues de sòl, identificar àrees crítiques i avaluar l’efectivitat de les mesures per disminuir les pèrdues de sòl. Per això, és el model més utilitzat per establir plans de conservació de sòls en molts països, de vegades d’una manera incorrecta, si s’aplica sense disposar de valors per assignar als factors establerts per a l’àrea geogràfica en la qual es pretén aplicar.
S’han proposat diversos models més avançats de l’equació: MUSLE, RUSLE i models amb una base hidrològica més sòlida, encara que molt més difícils d’aplicar. Es pot accedir a la descripció de l’USLE en el lloc web següent: http://naldc.nal.usda.gov/download/CAT79706928/PDF (consultat el 2020).