vegetació de la devesa c. nom. f.

En una devesa, la vegetació que forma el bosc aclarit consta de dos estrats: 1) les capçades dels arbres, dels gèneres Quercus rotundifolia Lam. (alzina), Quercus pirenaica Wild. (roure) i, en menor proporció, Quercus faginea Lam. Subesp. faginea (reboll), Quercus suber L. (alzina surera) i altres, com Fraxinus angustifolia (freixe) i Pirus bourgaena (perera ibèrica) en llocs més localitzats; 2) l’estrat herbaci que constitueix les pastures, que són objecte de pasturatge pel bestiar boví, oví i porcí. Atès que el règim d’humitat dels sòls és xèric, aquestes pastures estan seques del juliol al setembre i són verdes la resta de l’any. La productivitat és irregular al llarg de l’any, segueix el règim de pluges, per la qual cosa només permet una ramaderia extensiva. Els principals tipus d’ús de les terres són el pasturatge de bestiar boví, oví i, a destacar, la cria del porc ibèric en pastura de glans, la caça i la recollida de llenya.