velocitat crítica d’erosió c. nom. f.

En l’àmbit de la conservació de sòls, velocitat màxima permissible de circulació de l’aigua en un canal o en una llera natural sense que arribi a provocar erosió.
En el cas d’un canal amb gespa, depèn del pendent de canal i del tipus de revestiment vegetal. Per exemple, un canal amb una vegetació a base de Phalaris arundinacea L. o de Festuca pratensis Hud., amb un pendent del 0 al 5 %, la velocitat màxima permissible (VMP) serà de 1,5 m s^–1; si el pendent és del 5 a 10 %, la VMP serà de 1,2 m s^–1, mentre que si el pendent és més gran del 10 %, la VMP serà de 0,9 m s^–1. En el cas de sòls molt erosionables, les velocitats s’han de disminuir un 25 %.