velocitat crítica de deflació c. nom. f.

Velocitat mínima necessària per tal que s’iniciï un procés d’erosió eòlica per deflació.
Pot ser estimada mitjançant models matemàtics de base experimental. El model de Bagnold (1941) estableix que el moviment de l’aire provoca una força d’arrossegament horitzontal sobre la partícula, que és proporcional a una força de resistència i a la superfície exposada de la partícula. El model de Chepil (1961) té en compte, a més, que la incidència d’un flux d’aire sobre una partícula produeix diferències de pressió a sota i a sobre de la partícula, de manera que hi actuen tres forces: una força horitzontal de tracció i dues forces verticals oposades, una descendent a causa de la gravetat i una altra ascendent de succió. El model d’Iverson (1976) estableix que, a més de les forces descrites per Bagnold i Chepil, hi ha una força entre partícules, que s’afegeix a les anteriors i que s’oposa a la força d’arrossegament pel vent i a la força ascendent de succió.