velocitat d’infiltració c. nom. f.

Densitat de flux d’aigua a través de la superfície del sòl en un instant determinat, quan es manté en contacte amb l’aigua a pressió atmosfèrica. Idealment, quan no hi ha limitació de disponibilitat d’aigua, decreix de manera monòtona, de manera ràpida en els primers moments partint d’un sòl sec i s’aproxima asimptòticament a un valor constant amb el temps (velocitat d’infiltració bàsica, numèricament gairebé igual a la conductivitat hidràulica a saturació), atès que la gravetat arriba a ser la principal força impulsora perquè va disminuint el gradient de càrrega de pressió entre el front d’humectació i la superfície del sòl al llarg del temps. En els moments inicials s’expressa com: i(t) = dI/dt = 0,5 St^−1/2, en què S és la sorptivitat. Si la velocitat d’aportació d’aigua a la superfície del sòl (intensitat de la pluja) és menor que la velocitat d’infiltració, l’aigua s’infiltra tan ràpidament com és aportada i, en conseqüència, la velocitat d’aportació determina la velocitat d’infiltració (procés controlat pel flux). Si, per contra, la velocitat d’aportació supera la velocitat d’infiltració, aquesta determinarà la velocitat real d’infiltració (màxima, o infiltrabilitat, procés controlat per les característiques del sòl). En aquest darrer cas l’excés d’aigua no infiltrada s’entollarà en terrenys plans o donarà lloc a l’escolament superficial de tipus hortonià en sòls amb pendent.