vermiculita f.

Nom d’un grup de minerals de la subclasse dels fil·losilicats, d’estructura 2:1, similar a les miques trioctaèdriques. Minerals d’argila que presenten capacitat d’expansió-retracció moderada (distància basal 1 a 1,5 nm), molt menor que les esmectites; encara que pot haver-hi altres separacions depenent de la retenció d’aigua i de l’ocupació de l’espai interlaminar per altres molècules. Presenten substitucions isomorfes a les dues capes, a la tetraèdrica de Si per Al i a la capa octaèdrica de Mg per Al i Fe. L’excés de càrrega elèctrica negativa que deriva de les substitucions es compensa amb l’entrada de cations intercanviables hidratats, preferentment Mg, que se situen en l’espai interlaminar, com Mg coordinat amb sis molècules d’aigua disposades en dues capes, que engloben al pla del Mg. La seva fórmula química teòrica és: Mg_x/2(OH)₂(MgAlFe)₃(Si_4−x Al_x)₁₀. Tenen una capacitat d’intercanvi catiònic alta, de 140-160 cmol_c kg⁻¹; i la superfície específica és elevada, de 600-800 m² g⁻¹. Es diferencien de les miques per tenir una menor càrrega a la làmina i contenir Mg hidratat intercanviable en els espais interlaminars, en comptes del K no-intercanviable de les miques. Algunes vermiculites tenen la capacitat de fixar K.
El grup es divideix en subgrups (trioctaèdrics i dioctaèdrics) i els subgrups inclouen diverses espècies minerals que es diferencien per la composició química. Les vermiculites, tant les trioctaèdriques com les dioctaèdriques, s’han trobat en totes les fraccions granulomètriques, des de l’argila fina (dioctaèdriques i trioctaèdriques) fins a la sorra gruixuda (trioctaèdriques).
Es formen per l’alteració de minerals micacis, encara que en algun cas poden derivar de feldespats. La meteorització d’una mica pot provocar la remoció completa del potassi interlaminar i ser reemplaçat per cations de Mg hidratats, amb la qual cosa es forma una vermiculita de transformació. Les vermiculites trioctaèdriques es poden formar per alteració de biotita, flogopita o clorita; mentre que les octaèdriques es formen a partir de moscovita. Les vermiculites han estat citades en tots els ordres de sòls de ST, encara que són més comunes en sòls de climes temperats i subtropicals que en climes tropicals. La seva estructura, propietats químiques i mineralogia les fan útils per a aplicacions en agricultura, medi ambient i la indústria.