vertisolització f.

Processos edafogènics que donen lloc a la formació de sòls amb caràcters vèrtics i a vertisols.
Tenen lloc tant a partir de formacions joves com antigues de sediments rics en argila (minerals d’argila heretats de roques de tipus lutític); o a partir de minerals d’argila neoformats, ja sia a partir de roques silicàtiques altament meteoritzables (basalts, gabres, peridotites i altres); o bé en depressions mal drenades que hagin rebut aportacions de Mg i sílice de la conca circumdant. Es requereix un clima càlid amb estacions molt contrastades. Els minerals d’argila, generalment, són de tipus esmectític, en els espais interlaminars dels quals pot entrar aigua, que provoca un increment de volum de fins a més del 100 % comparat amb l’argila seca. A partir del material originari ric en minerals d’argila poden tenir lloc els següents processos: 1) obertura i tancament d’esquerdes verticals profundes des de la superfície del sòl, a causa dels cicles d’assecat i humectació, que poden originar models poligonals d’esquerdes a la superfície del sòl; 2) processos d’argil·loturbació derivats de l’expansió-retracció dels minerals d’argila; 3) formació de cares de lliscament brillants i amb estries, plans que s’intersequen; 4) formació d’agregats en forma de falca (agregats esfenoidals), els eixos dels quals estan inclinats entre 10 i 60 °, típic d’una estructura esfenoèdrica; 5) fragmentació d’agregats a la superfície del sòl, cosa que dona origen a una capa d’agregats fins (automulching, en anglès selfmulching); 6) formació d’un microrelleu ondulat (gilgai; 7) procés de maduració de la matèria orgànica i enfosquiment del sòl.