virosta f.

Horitzó orgànic d’un sòl mineral, format a la part superior del sòl en condicions aeròbies per acumulació de restes orgàniques (fullaraca i branques fines) més o menys descompostos, aportats en superfície. Típic de sòls de bosc. S’anomena horitzó O, i se subdivideix en O1 (amb la majoria de restes orgàniques identificables a simple vista) i O2 (la majoria de restes orgàniques no resulten identificables). Si compleix els requeriments de classificació, pot correspondre a un epipèdon folístic de ST (2014) o a un horitzó fòlic de WRB (2016).