zonal adj.

Pertanyent o relatiu a la zona. En sentit general qualifica la distribució geogràfica de la vegetació o dels sòls en bandes o franges en funció del macroclima a escala global. Al desplaçar-se de nord a sud al llarg d’un meridià a la Rússia europea, s’observa una regularitat en la distribució de la vegetació que està relacionada amb els diferents macroclimes: zona de tundres, zona de boscos de coníferes, zona de boscos mesofítics planifolis, zona d’estepes, etc.
Aquesta concepció, que dona preponderància als grans macroclimes terrestres i a la vegetació associada a ells a escala global, va portar el 1898 a N. M. Sibirtzev a establir una classificació de sòls fundada en el principi de zonalitat, que distribueix els sòls en tres grups de primer ordre: sòls zonals, sòls intrazonals i sòls azonals. Aquest enfocament va ser criticat per K. D. Glinka (1914) i posteriorment per altres autors, ja que no tots els sòls que anomena zonals ofereixen sempre una distribució zonal, quan l’escala d’observació és molt més detallada. Així, per exemple, el Podzol és zonal en els països nòrdics, mentre que és intrazonal al sud-oest de França i al nord-oest d’Espanya. Els sistemes de classificació de sòls moderns han deixat de basar-se en aquest enfocament.