|
|
| agregat assecat a l’aire c. nom. m. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | propietats fÃsiques i comportament del sòl | | Unitat estructural deixada assecar en equilibri amb el sentit d’humitat relativa de l’atmosfera circumdant, que, junt amb la temperatura, condicionarà el contingut final d’aigua de la mostra. | | en air-dry aggregate | | es agregado seco al aire | | fr agregat séché à l’air | | gl agregado seco ó aire | | pt agregado seco ao ar |
|
| aire m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | quÃmica | | Mescla de gasos que forma l’atmosfera terrestre. A les capes baixes de l’atmosfera, l’aire completament sec té, a 0 °C i a 760 mm de pressió, amb variacions mÃnimes, la següent composició en volum: nitrogen 78,084 %, oxigen 20,946 %, argó 0,934 %, diòxid de carboni 0,033 %, altres gasos rars 0,0002 %. A més dels components fixos esmentats (l’únic dels quals que varia d’un lloc a un altre de la terra, de manera important, en proporció, és el diòxid de carboni), i deixant també de banda el vapor d’aigua (la quantitat del qual depèn de l’estat higromètric, però està , en general, molt per sota de l’1 % en volum excepte en climes molt humits), l’aire de les capes més baixes de l’atmosfera conté normalment, en quantitats petites i molt variables, un gran nombre d’altres gasos o vapors, considerats impurs, principalment ozó, aigua oxigenada, òxids de nitrogen, amonÃac, òxid de carboni, hidrogen, hidrocarburs i composts de sofre. A més, hi ha també normalment microorganismes i sòlids en forma de pols, entre els quals, prop del mar, clorur sòdic. Les propietats quÃmiques de l’aire són les de l’oxigen, car el paper del nitrogen (excepte a alta temperatura) és sobretot de moderador de l’oxigen. La importà ncia biològica del nitrogen i del diòxid de carboni està en la fixació del nitrogen per microorganismes i en la fotosÃntesi de les plantes verdes. | | de Luft | | en air | | es aire | | fr air | | it aria |
|
| aire m. | | Diccionari de les ciències ambientals | | fÃsica | | Mescla incolora de gasos de l’atmosfera de la Terra que té una composició constant de nitrogen (78 %), oxigen (21 %), argó (menys d’un 1 %) i traces d’altres gasos com ara diòxid de carboni, heli, hidrogen, neó, ozó, criptó i xenó, a més de vapor d’aigua en una proporció molt variable. La contaminació atmosfèrica, per causes antròpiques o per causes naturals, pot fer variar aquestes proporcions, sobretot a escala global. | | en air subst. | | es aire m. | | fr aire f. |
|
| aire alveolar m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | bioquÃmica i biologia molecular | | hematologia i hemoterà pia | | pneumologia | | Aire contingut a l’interior dels alvèols pulmonars on es posa en relació amb la sang dels capil·lars i permet l’intercanvi gasós. La composició de l’aire alveolar és determinada per la importà ncia respectiva de la ventilació i la perfusió, en general intermèdia entre la composició de l’aire inspirat i la de la sang venosa. La pressió parcial d’oxigen de l’aire alveolar es calcula, mitjançant una equació complexa (equació de l’aire alveolar), a partir de la pressió parcial de diòxid de carboni alveolar i del quocient respiratori. També és designat pel nom de gas alveolar. | | Sin. compl.: gas alveolar |
|
|
|