|
|
| additiu alimentari m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | endocrinologia i nutriciĂł | | quĂmica | | SubstĂ ncia sense poder nutritiu o emprada amb finalitats no nutritives que hom afegeix en qualsevol fase de l’elaboraciĂł dels aliments per tal de conservar-ne les caracterĂstiques fĂsiques, quĂmiques o fisicoquĂmiques, per tal d’evitar-ne l’alteraciĂł espontĂ nia o per donar-los caracterĂstiques particulars d’aspecte, gust, olor o consistència. Aquests additius sĂłn classificats en antimicrobians, antioxidants, modificants de la textura fĂsica i aromes. |
|
| additiu alimentari m. | | Diccionari de les ciències ambientals | | ciències dels aliments | | Additiu sense poder nutritiu que s’afegeix a la massa o la superfĂcie dels aliments, a fi de conservar-ne o millorar-ne l’aspecte, el gust, l’olor o la consistència. Els additius alimentaris s’identifiquen, en el sistema de classificaciĂł de la normativa de la UniĂł Europea, amb un codi format per la lletra E, que els caracteritza com a additius, seguida de tres nĂşmeros, que representen el tipus d’additiu: E100-E180, colorants; E200-E297, conservants; E300-E321, antioxidants; E322-E495, emulsionants i estabilitzadors; E500-E529, Ă cids i bases; E530-E578, antiaglomerants; E620-E637 i algunes de les sèries E-400 i E-900, edulcorants i saboritzants. | | en feed additive subst. | | es aditivo alimentario m. | | fr additif alimentaire m. |
|
| aliment m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | biologia | | bioquĂmica i biologia molecular | | endocrinologia i nutriciĂł | | SubstĂ ncia que proporciona als Ă©ssers vius energia, primeres matèries per a sintetitzar la matèria viva i els composts quĂmics indispensables per al bon funcionament o regulaciĂł dels mecanismes vitals. Les plantes verdes, i els autòtrofs en general, es fabriquen llurs propis aliments a partir de substĂ ncies pobres en energia (aigua, diòxid de carboni, sals minerals del sòl), grĂ cies a l’energia captada de la llum (fotosĂntesi) o de reaccions quĂmiques (quimiosĂntesi). Els animals i els altres heteròtrofs (fongs, la major part dels bacteris) obtenen els aliments de les plantes, d’animals alimentats de plantes, o de restes de tots aquests. Els aliments sĂłn, doncs, gairebĂ© tots, d’origen biològic, composts per principis immediats, en proporcions variables segons la procedència de l’aliment: hidrats de carboni i lĂpids, principals fonts de l’energia; proteĂŻnes, que forneixen els aliments plĂ stics de la matèria viva; i sals minerals, oligoelements i vitamines. Totes aquestes substĂ ncies solen trobar-se ben disperses en una alta proporciĂł d’aigua, el medi dispersiu de la matèria viva. | | Sin. compl.: pĂ bul | | de Nahrung | | en aliment, food, pabulum | | es alimento, pábulo | | fr aliment, nourriture | | it alimento, nutrimento |
|
| aliment m. | | Diccionari de ramaderia | | ramaderia | | Producte natural o elaborat que proporciona als Ă©ssers vius l’energia, les primeres matèries i els composts quĂmics indispensables per al bon funcionament del cos. | | es alimento m. |
|
| aliment concentrat m. | | Diccionari de ramaderia | | ramaderia | | Aliment per al bestiar, amb un elevat valor energètic, una digestibilitat alta i un baix contingut en fibra, que prové dels conreus, de residus industrials, etc. | | es alimento concentrado m. |
|
|
|