Cerca general

Cerca avançada
1 de 2 (18 registres)
veureàcid cafeic (LBQCCA)
 bioquímica
veurecafè (DEM)
 endocrinologia i nutrició
 farmacologia
veurecafè (DEM)
 miscel·lània
veurecafè (DEM)
 endocrinologia i nutrició
 farmacologia
veurecafè (DEM)
 miscel·lània
veurecafeïna (AQQ)
 química
veurecafeïna (DEM)
 farmacologia
 neurologia
 química
veurecafeïna (BIOQ)
 bioquímica
veurecafeïna (NOV)
 enginyeria
veurecafeïna (LBQCCA)
 bioquímica
Cerca cafè a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

àcid cafeic m.
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
bioquímica
en caffeic acid subst.
es ácido cafeico m.
cafè m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
endocrinologia i nutrició
farmacologia
Beguda obtinguda per infusió dels grans de cafè torrats i mòlts. Pel seu contingut en cafeïna és una beguda estimulant.
cafè m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
miscel·lània
Arbre originari d’Abissínia (Coffea arabica) de la família de les rubiàcies, els fruits del qual, en drupa, posseeixen ordinàriament dos pinyols, els grans de cafè, que contenen cafeïna en un 1,5 % quan són secs.
de Kaffee
en caffea, coffee
es cafeto
fr café
it caffé
cafè m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
endocrinologia i nutrició
farmacologia
Gra del cafè. El seu ús és testimoniat des del segle VIII, de primer com a aliment, després com a base d’una beguda fermentada i com a medecina, i finalment en infusió. Els grans de cafè rarament són consumits sense una preparació (extracció de la polpa, fermentació espontània, rentatge, assecatge), car són aspres i amargants (cafè verd), per bé que han estat emprats com a febrífug i antireumàtic. Generalment hom els sotmet a un procés de torrefacció (cafè torrat) o a una addició de sucre (cafè torrefacte), per al consum en infusió.
cafè m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
miscel·lània
Qualsevol dels arbres del gènere Coffea semblants al cafè pròpiament dit i conreats amb les mateixes finalitats, com el cafè del Congo (C. robusta) i el cafè de Libèria (C. liberica).
de Kaffee
en caffea, coffee
es cafeto
fr café
it caffé
cafeïna f.
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
química
en caffeine subst.
cafeïna f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
farmacologia
neurologia
química
Alcaloide bicíclic trimetilat derivat de la xantina, de nom químic 1,3,7-trimetilxantina i de fórmula C8H10N4O2. Es troba en el cafè, que en conté un 1,5 % del seu pes en sec, en les fulles del te (un 5 %), en el mate, en la cola i en la guaranà. També se’n troben indicis en el cacau. L’obtenció sintètica té lloc per metilació directa de la xantina amb sulfat de dimetil. És estimulant del sistema nerviós central i de la secreció gàstrica i actua com a diürètic. És emprada, en combinació amb analgèsics menors o alcaloides del sègol banyut, per al tractament del mal de cap. La cafeïna present en el te és anomenada també teïna. Actualment es considera que la guaranina, substància continguda en la guaranà, és idèntica a la cafeïna.
Sin. compl.: metilteobromina, trimetilxantina
cafeïna f.
Terminologia de Bioquímica
bioquímica
en caffeine subst.
cafeïna f.
Novetat i llenguatge
enginyeria
Vegeu pàgina 30 de la primera sèrie.
cafeïna f.
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
bioquímica
en caffeine subst.
es cafeína f.