|
à rea de concentració de flux c. nom. f. | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Zona que, a causa de la posició baixa que ocupa, rep els fluxos d’aigua dels vessants circumdants per canals naturals de concentració.
La localització d’un canal natural de concentració d’aigües d’escolament superficial ve determinada per les formes del terreny. Si s’omple o es tapa mitjançant moviments de terres o amb el conreu, sense dur a terme una derivació efectiva de les aigües d’escolament que rebia, el canal de concentració es tornarà a formar al mateix lloc amb les pluges següents.
Com a mesura de conservació de sòls i aigües, es construeixen canals de concentració de l’aigua d’escolament superficial amb el fons del canal protegit per disminuir el risc d’erosió (p. ex., amb gespa) i amb una sortida controlada.
| V. t.: canal amb gespa c. nom. m., terrassa f. | en concentrated-flow area, area of concentrated flow | es área de concentración de flujo | fr aire de concentration d’écoulement | gl área de concentración de fluxo | pt área de concentração de fluxo |
|
avaluació de la concentració d’un nutrient c. nom. f. | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | fertilitat quÃmica del sòl | En el supòsit que la resta de factors estiguin al seu nivell òptim, la corba de resposta a aplicacions creixents d’un nutrient, en general, té un tram ascendent, un tram pla i un tram descendent.
La concentració d’un nutrient en una planta s’avalua en els nivells següents: 1) deficient o baixa, que correspon a concentracions amb què es pot esperar que hi hagi resposta quan s’aplica el nutrient (tram ascendent); 2) crÃtica, que correspon a la zona en la qual, si la concentració es troba per sota, el rendiment del cultiu disminuirà significativament, en general més d’un 10 % per a molts cultius; 3) de suficiència o adequada, que es representa per un tram pla i correspon a l’interval de concentracions en què una aportació suplementà ria del nutrient no comporta un augment en el rendiment, per la qual cosa no cal aplicar el nutrient; 4) d’excés o de luxe, que pot produir desequilibris fisiològics en les plantes i, en alguns casos, toxicitat (tram descendent). | V.: concentració crÃtica de nutrients c. nom. f., consum de luxe c. nom. m., contingut de nutrients c. nom. m., corba de resposta c. nom. f. | en nutrient concentration, nutrient content | es evaluación de la concentración de un nutriente | fr concentration en élément nutritif | gl avaliación concentración dun nutriente | pt avaliação da concentração de um nutriente |
|
bassa de concentració f. | Diccionari de geologia | mineria i aprofitaments | Bassa de poca fondà ria que, a les salines marines, s’omple amb l’aigua de l’any anterior i amb la novament rebuda de la mar, la qual, mitjançant transvasaments successius a tres altres basses anà logues, es va concentrant; se’n separen els insolubles, el carbonat cà lcic, l’òxid de ferro i els sulfats de calci i magnesi, que són tornats a la mar; a l’aigua, molt densa, es concentra la resta dels components (són les aigües mares), esp. el clorur de sodi; l’aigua és transvasada a salar a les basses saladores, on es diposita la sal cristal·litzada. | Sin. compl.: bassa d’evaporació f., concentrador m., estanyol de concentració m. | Sin. vulg.: arcabota f., era2 f., tolla1 f. | en salt pan | es estanque de evaporación |
|
camp de concentració c. nom. m. | Diccionari jurÃdic | dret | Centre d’internament establert al marge dels procediments ordinaris de detenció on són confinades persones per motius de seguretat militar o polÃtica o com a forma de cà stig o d’explotació. | es campo de concentración |
|
cel·la de concentració c. nom. f. | Terminologia d’Anà lisi quÃmica quantitativa | quÃmica | Cel·la galvà nica en la qual les dues semireaccions són les mateixes, però on les concentracions de cada semicel·la no són idèntiques. La reacció de la cel·la augmenta la concentració de l’espècie en una semicel·la i la disminueix en l’altra. | en concentration cell subst. |
|
clarke de concentració m. | Diccionari de geologia | geoquÃmica | Factor d’enriquiment d’un jaciment mineral que multiplica el clarke perquè la mena sigui rendible econòmicament respecte a l’abundà ncia cortical d’un element. | en concentration Clarke | es Clarke de concentración | fr Clarke de concentration |
|
coeficient d’activitat referent a la llei de Henry expressat en concentracions c. nom. m. | Magnituds, unitats i sÃmbols en quÃmica fÃsica | quÃmica | Podeu trobar aquest terme a la pà gina: 73 | en activity coefficient referenced to Henry’s law concentration basis subst. |
|
conca de concentració f. | Diccionari de geologia | estratigrafia: estratigrafia general | geomorfologia: geomorfologia general | hidrogeologia | Conca sedimentà ria on el balanç hÃdric és negatiu, és a dir, que les pèrdues per evaporació ultrapassen els guanys per precipitacions i aportaments fluvials; per ex., la mar Mediterrà nia. | Ant.: conca de dilució f. | V. t.: conca endorreica f. | en concentration basin | es cuenca de concentración | fr bassin de concentration |
|
concentració f. | Terminologia d’Anà lisi quÃmica quantitativa | quÃmica | Expressió de la quantitat d’una substà ncia per unitat de volum o unitat de massa. Les formes comunes d’expressar la concentració són la molaritat (mol/L) i la molalitat (mol / kg de solvent). | en concentration subst. |
|
|
|