|
abietinat de coure m. | Diccionari enciclopèdic de medicina | farmacologia | quĂmica | veterinĂ ria | Sal de coure soluble en oli, emprada en veterinĂ ria com a antihelmĂntic i com a vermĂfug. |
|
acetoarsenit de coure m. | Diccionari enciclopèdic de medicina | farmacologia | medicina preventiva i salut pĂşblica | veterinĂ ria | PĂłlvores cristal·lines de color verd, gairebĂ© solubles en aigua. És conegut tambĂ© per verd de ParĂs o verd de Schweinfurt. És emprat com a insecticida, sobretot per a combatre l’escarabat de la patata. |
|
ciment de fosfat de coure m. | Diccionari enciclopèdic de medicina | material mèdic i ortopèdic | odontoestomatologia | Ciment dental constituït per la combinació d’una solució d’à cid ortofosfòric amb pólvores d’òxid de zinc, modificada amb proporcions variables d’òxid de coure. |
|
citrat de coure m. | Diccionari enciclopèdic de medicina | farmacologia | quĂmica | Sal cĂşprica de l’à cid cĂtric, de fĂłrmula C6H4Cu2O7; pĂłlvores cristal·lines d’un color verd blavĂłs emprades com a astringent i antisèptic. |
|
coure v. intr. | Diccionari enciclopèdic de medicina | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació | semiologia | Produir, a algú, una sensació dolorosa anà loga a la d’una cremada. | en smart | es escocer |
|
coure m. | Diccionari enciclopèdic de medicina | quĂmica | Element de transiciĂł, situat entre els blocs sp de la taula periòdica i pertanyent al grup dels metalls nobles, de sĂmbol Cu, de nombre atòmic 29 i de massa atòmica 63,54. Hom en coneix nou isòtops artificials; del 58 al 62, el 64 i del 66 al 68. El coure Ă©s un element d’activitat quĂmica mitjana; es combina amb tots els elements no metĂ l·lics, llevat de l’hidrogen, el bor, el carboni i el nitrogen. Per l’acciĂł dels agents atmosfèrics es recobreix d’una capa protectora, el verdet, barreja de sals bĂ siques de coure, carbonat i sulfat sobretot. La presència de traces de coure sembla indispensable per a la vida: el coure intervindria en la formaciĂł de l’hemoglobina per a mobilitzar el ferro dins de l’organisme. A dosis fortes les sals de coure solubles sĂłn tòxiques: la dosi mortal per als animals superiors, sota forma d’injecciĂł intravenosa, se situa als voltants d’1,5 mg/kg; per via bucal l’home pot absorbir-ne fins a 100 mg sense perill. Les sals de coure sĂłn fortament tòxiques per als organismes inferiors, i hom les empra de manera habitual per a combatre les algues i els bacteris de les aigĂĽes potables i per a lluitar contra certes malalties dels arbres fruiters. Les utilitzacions industrials del coure es basen en les seves propietats fonamentals: conductivitat elèctrica elevada, excel·lent conductivitat tèrmica i acceptable resistència a la corrosiĂł. El coure forma dues sèries de composts que corresponen als graus d’oxidaciĂł +1 (cuprĂłs) i +2 (cĂşpric). | , Cude Cuprum, Kupfer | en copper | es cobre | fr cuivre | it rame |
|
coure1 m. | Diccionari de geologia | geoquĂmica | Element, Cu; Z, 29; m. at., 63,456; grup 11è; metall de transiciĂł. És una mescla de dos isòtops estables: 63Cu (69,09 %) i 65Cu (30,91 %). Clarke, 68 ppm; Terra, 57 ppm, i condrites CI, 124 ppm. Les roques Ăgnies bĂ siques sĂłn les mĂ©s riques (95 ppm), i les ultramĂ fiques les mĂ©s pobres (menys de 15 ppm). Les argiles (57-250 ppm) en contenen mĂ©s que els gresos (2 ppm) i les calcĂ ries (5-30 ppm). Molts minerals sĂłn emprats com a menes. Els mĂ©s importants sĂłn sulfurs, òxids i carbonats: cuprita, calcopirita, bornita, covel·lita, malaquita, etc. Hom el troba natiu (radi 1,28), amb nombres d’oxidaciĂł +1 de radi 0,96 en coordinaciĂł 6, i +2 de radi 0,72 en coordinaciĂł 6. En l’estat elemental Ă©s sideròfil, i en l’oxidat calcòfil amb tendència litòfila. Substitueix el Fe en els silicats i el Fe, Zn, Ni i d’altres sulfurs. Abunda als sulfurs inicials magmĂ tics i a les darreres fases, esp. en dipòsits hidrotermals. Certs ambients sedimentaris reductors i sulfurosos sĂłn molt rics en Cu (les kupferschiefer), de vegades en relaciĂł amb el vulcanisme. Presenta grans diferències de mobilitat en condicions superficials. És molt mòbil en medi Ă cid (pH <5,3), ho Ă©s moderadament en medi oxidant i molt poc en medi neutre a alcalĂ (pH > 5,3) i reductor. Els sòls sĂłn relativament baixos en Cu (20 ppm); les aigĂĽes continentals en tenen 7 ppb, i les marines 0,5 ppm. A l’oceĂ tĂ© un temps de residència de 2 · 104 a. | Sin. compl.: aram1 m. | en copper | es cobre | fr cuivre |
|
|
|