|
|
| biodiversitat f. | | Vocabulari forestal | | introducció a la silvicultura, elements de descripció silvÃcola, ecologia aplicada | |
|
| biodiversitat f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | biologia | | Conjunt de les espècies diferents o de les varietats genètiques que hi ha en un determinat ecosistema o a la Terra en general. | | en biodiversity | | es biodiversidad |
|
| biodiversitat f. | | Ecologia I | | ecologia i medi ambient | | | en biodiversity subst. | | es biodiversidad f. |
|
| biodiversitat f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | origen del sòl i organitzacions edà fiques | | propietats bioquÃmiques i biològiques i ecologia del sòl | Totes les varietats de formes en què s’organitza la vida al planeta i el que succeeix amb els patrons naturals que la conformen. Abasta tant la varietat gènetica dels individus dins d’una determinada espècie, com el conjunt d’espècies que poden habitar en un determinat ecosistema, sigui terrestre o aquà tic. És el resultat de milers de milions d’anys d’evolució biològica i també de la influència creixent de les activitats de l’ésser humà .
Es poden considerar diversos nivells de biodiversitat: 1 biodiversitat genètica, que inclou els components del codi genètic (gens, cromosomes, nucleòtids) de cada individu d’una mateixa espècie; 2) biodiversitat d’espècies o diversitat taxonòmica (regne, tall, famÃlia, gènere, espècies, subespècies i poblacions); 3) biodiversitat ecosistèmica, o diversitat ecològica, inclou els ecosistemes com a nucli central (hà bitats, paisatge, bioregions); es tracta de comunitats de plantes, fongs, animals, microorganismes, entre d’altres, i el medi fÃsic que els envolta, interactuant com una unitat funcional; 4) biodiversitat funcional, varietat de rols o funcions que exerceixen les espècies en la comunitat o ecosistema en què es troben, de manera que mesura es carà cters dels organismes que influeixen en el funcionament de l’ecosistema.
En general, com més gran sigui la biodiversitat, millor es podrà sostenir un ecosistema enfront de canvis ambientals, de manera que serà menys vulnerable a les pertorbacions. La principal biodiversitat del planeta es troba al sòl. Per extensió d’aquest concepte, es parla de diversitat edà fica o edafodiversitat. | | V.: edafodiversitat f., Ãndexs d’edafodiversidad c. nom. m. pl. | | en biodiversity | | es biodiversidad | | fr biodiversité | | gl biodiversidade | | pt biodiversidade |
|
| biodiversitat f. | | Diccionari de les ciències ambientals | | ecologia | | Diversitat d’un medi determinada per la variació genètica de cadascuna de les espècies que hi viuen i per la varietat d’espècies, comunitats i biomes que hi ocorren. La biodiversitat s’expressa quantitativament mitjançant l’Ãndex de biodiversitat. | | Sin. compl.: diversitat f., diversitat biològica f. | | V. t.: diversitat genètica f. | | en biodiversity subst. | | es biodiversidad f. | | fr biodiversité f. |
|
| biodiversitat f. | | Diccionari jurÃdic | | dret ambiental | | Diversitat d’un medi en totes les seves formes, nivells i combinacions. | | Sin. compl.: diversitat biològica c. nom. f. | | es biodiversidad, diversidad biológica |
|
| biodiversitat f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | origen del sòl i organitzacions edà fiques | | propietats bioquÃmiques i biològiques i ecologia del sòl | | Abreviatura de diversitat biològica. Inclou la variabilitat de tots els organismes, espècies i poblacions; la variació genètica entre ells i tot el conjunt de relacions complexes de comunitats i ecosistemes. Té en compte la diversitat dins de cada espècie (diversitat genètica), entre les espècies (diversitat taxonòmica) i dels ecosistemes (diversitat ecològica), aixà com les interaccions amb el medi. Constitueix un indicador del funcionament de l’ecosistema; en general, com més gran sigui la biodiversitat, millor es podria sostenir un ecosistema als canvis ambientals, i ser-hi menys vulnerable. Per extensió d’aquest concepte, hom parla d’edafodiversitat. | | V. t.: edafodiversitat f., Ãndex d’edafodiversitat c. nom. m. | | en biodiversity | | es biodiversidad | | fr biodiversité |
|
| bioodiversitat microbiana del sòl c. nom. f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | propietats bioquÃmiques i biològiques i ecologia del sòl | Biodiversitat referida als organismes unicel·lulars del sòl: bacteris, arqueobacteris, protists, fongs i virus; en relació amb: 1) nombre d’espècies existents; 2) propietats de les diferents soques d’una espècie determinada (diversitat infraespecÃfica) que es reflecteix en les propietats metabòliques mesurades mitjançant tècniques bioquÃmiques i la diversitat genètica mesurada amb tècniques moleculars d’amplificació de seqüències d’ADN (PCR, AFLP), o amb tècniques més complexes com la metagenòmica.
Les pertorbacions ambientals (p. e., estrès quÃmic derivat d’una contaminació, com podria ser un vessament de petroli) provoquen variacions en les condicions ambientals, que es tradueixen en una pressió selectiva que afavoreix aquells microorganismes capaços de respondre més rà pidament (Pseudomonas, Sphingomonas, Burkholderia, Ralstonia, Acinetobacter, entre d’altres ), fet que els permet tolerar l’estrès. D’aquesta manera l’abundà ncia dels diferents grups de microorganismes resistents i la desaparició d’aquells que són sensibles permet avaluar el grau de pertorbació del medi.
Les prà ctiques d’agricultura intensiva alteren la composició de les comunitats microbianes, en el sentit que empobreixen la seva diversitat i provoquen efectes negatius sobre els processos de descomposició de la matèria orgà nica i els cicles de nutrients. | | V.: activitat microbiana c. nom. f., biodiversitat f. | | en soil microbial biodiversity | | es biodiversidad microbiana del suelo | | fr biodiversité microbienne du sol | | gl biodiversidade microbiana do solo | | pt biodiversidade microbiana do solo |
|
|
|