|
cicle dels elements quĂmics c. nom. m. | Diccionari multilingĂĽe de la ciència del sòl | fertilitat quĂmica del sòl | Seqüència completa de transformaciĂł dels elements nutritius fins a trobar-se un altre cop en la seva forma inicial. Acostuma a incloure el pas pel sòl, la planta, els animals, etc. | V.: cicle biogeoquĂmic c. nom. m., cicle de nutrients c. nom. m. | en chemical elements cycle, turnover | es ciclo de los elementos quĂmicos | fr cycle des Ă©lĂ©ments chimiques | gl ciclo dos elementos quĂmicos | pt ciclo dos elementos quĂmicos |
|
elements m. pl. | Diccionari enciclopèdic de medicina | conceptes generals i de suport | Principis fonamentals, simples, d’un sistema filosòfic, cientĂfic, etc., o principis bĂ sics d’una disciplina, primeres nocions, rudiments. | de Element, Grundstoff | en element | es elemento | fr Ă©lĂ©ment | it elemento |
|
elements d’un vessant c. nom. m. pl. | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | origen del sòl i organitzacions edà fiques | Segments en què es pot dividir un vessant. En un vessant completament desenvolupat, cal distingir: part somital (cresta o cim i, més enllà , part alta o proximal), part mitjana (esquena) i part distal (part baixa, part inferior o peu del vessant i, més enllà , punta del vessant). Cada segment es descriu segons: el pendent (gradient), la longitud, l’orientació, la morfologia (simple o complexa) i l’activitat (processos). El desenvolupament dels diversos elements depèn de la litologia i de les condicions del medi, especialment el clima. | Sin. compl.: parts d’un vessant c. nom. f. pl. | V. t.: glacis m. | en slope element | es elementos de una ladera | fr élement d’un versant |
|
elements d’un bancal c. nom. m. pl. | Diccionari multilingĂĽe de la ciència del sòl | qualitat, avaluaciĂł, degradaciĂł i protecciĂł de sòls | Els elements que constitueixen un bancal sĂłn els segĂĽents: 1) el talĂşs superior (en anglès, riser); 2) el replĂ o empremta, que crea una superfĂcie (horitzontal o amb una lleugera inclinaciĂł); 3) el talĂşs exterior (en anglès, outside face o riser), que sostĂ© el replĂ , i que pot ser vertical i estar protegit per un mur de pedra seca o amb argamassa o bĂ© ser de terra, tenir una lleugera inclinaciĂł i estar consolidat per la vegetaciĂł, que s’hi instal·la de forma espontĂ nia o amb la sembra. | V.: bancal m., anĂ lisi de bancals c. nom. f., bancal amb desnivell extern c. nom. m., bancal amb desnivell intern c. nom. m., bancal amb mur de maçoneria i material cimentant c. nom. m., bancal amb talĂşs de terra c. nom. m., bancal amb mur de pedra seca c. nom. m., bancal horitzontal c. nom. m., bancal semicircular c. nom. m., terrassa f. | en elements of a bench terrace | es elementos de un bancal | fr Ă©lĂ©ments d’un bancaus, Ă©lĂ©ments d’une terrasse Ă gradin | gl elementos dun socalco, elementos dun bancal | pt elementos de um terraço |
|
elements grossos c. nom. m. pl. | Diccionari multilingĂĽe de la ciència del sòl | components minerals del sòl | origen del sòl i organitzacions edĂ fiques | propietats fĂsiques i comportament del sòl | Component mineral del sòl que corresponen a fragments de roca (angulosos o arrodonits) de mida superior a 2 mm. Poden tenir: 1) efectes positius: en sòls molt argilosos, poden disminuir la compacitat; per la seva porositat, poden emmagatzemar aigua; potencialitat per alliberar nutrients, si sĂłn fĂ cilment meteoritzables; si recobreixen el sòl, disminueixen l’evaporaciĂł; i 2) efectes negatius: dificultar les tasques de cultiu, si la seva proporciĂł Ă©s elevada. Hi ha diversos criteris de classificaciĂł segons la mida. Segons FAO (2006) i Soil Survey E&W (1976): grava molt fina (0,2-0,6 cm); grava mitjana (0,6-2,0 cm); grava grossa (2,0-6,0 cm); pedra (6,0-20 cm); blocs (20-60 cm) i blocs grans (60-200 cm). Segons RPF(1998): grava (0,2-2,0 cm); grava grossa (2,0-5,0 cm); pedra (5,0-20,0 cm); bloc (de mĂ©s de 20 cm). | Sin. compl.: element gros c. nom. m. | V. t.: fragment de roca c. nom. m., pedregositat f., terra fina c. nom. f., terra natural c. nom. f. | en stones | es elementos gruesos | fr Ă©lĂ©ments grossiers | pt componentes grosseiros |
|
elements natius m. pl. | Diccionari de geologia | mineralogia descriptiva | Conjunt de minerals que formen part de la classe i, constituĂŻda per elements quĂmics que es troben sense combinar a la natura i en estat no gasĂłs, o que s’hi troben formant aliatges. Hom els classifica en no-metĂ l·lics (per ex., C, S i Se), semimetalls (per ex., As, Sb, Si i Te) i metalls natius (per ex., Ag, Au, Cu, Fe, Hg, Ir, Pb, Pd i Pt). | en native elements | es elementos nativos | fr Ă©lĂ©ments natifs |
|
|
|