|
|
| factor organismes vius c. nom. m. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | origen del sòl i organitzacions edà fiques | En edafogènesi, factor formador del sòl en el model proposat per H. Jenny (1941). Fa referència al conjunt d’organismes vius (fauna i flora) que influeixen en la formació d’un sòl.
Accions directes: 1) contribueix a la meteorització de les roques i minerals; 2) determina el contingut i caracterÃstiques de la matèria orgà nica en el sòl, amb aportacions de restes orgà niques en superfÃcie o en la part superior del sòl i per les substà ncies orgà niques excretades per les arrels, que interaccionen amb els components minerals, fet que afavoreix la formació de micro i macroagregats; 3) augmenta la porositat i facilita el moviment de l’aigua i els processos de translocació de components; 4) protegeix davant dels processos erosius, entre altres aspectes.
Accions indirectes: 1) equilibri d’energia al sòl; 2) microclimes especÃfics, p. e., per l’ombra de les capçades dels arbres o el gruix de la fullaraca, que poden influir en la temperatura del sòl.
Aquest factor depèn fortament dels altres factors de formació del sòl, de manera que no compleix la condició de ser una variable independent, tal com es requereix en l’equació de Jenny. No obstant això, es poden establir bioseqüències de sòls, on els altres factors romanen constants o llur variació no influeix de forma significativa sobre les caracterÃstiques dels sòls estudiats, p. e., en el contacte entre sòls de bosc i sòls de praderia. | | Sin. compl.: factor biòtic c. nom. m., factor vegetació c. nom. m. | | V. t.: biofunció f., bioseqüència f., equació general de l’edafogènesi c. nom. f., factors de formació del sòl c. nom. m. pl., meteorització f., procés edafogènic c. nom. m. | | en biological factor | | es factor organismos vivos | | fr facteur organisme vivant |
|
| genètica dels microorganismes f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | genètica | | microbiologia i patologia infecciosa | | Genètica que té per objecte d’estudi els bacteris, els bacteriòfags i el sistema bacteriòfag-bacteri, que per llur rapidÃssima reproducció i llur simplicitat d’organització possibiliten al mà xim l’anà lisi genètica i la recerca. |
|
| grups de microorganismes del sòl c. nom. m. pl. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | propietats bioquÃmiques i biològiques i ecologia del sòl | Atenent a la forma d’obtenir energia i carboni per a les seves funcions metabòliques cal distingir: 1) microorganismes autòtrofs, que al seu torn es diferencien en: a) fotoautòtrofs, que obtenen el carboni en fixar el diòxid de carboni de l’atmosfera per la fotosÃntesi, utilitzant l’energia de la radiació solar (p. e., els cianobacteris i les algues, en contenir pigments clorofÃlics); i b) quimioautòtrofs o quimiolitòtrofs, que també fixen el diòxid de carboni atmosfèric, però no utilitzen la llum com a font d’energia, sinó que l’obtenen per oxidació de compostos inorgà nics reduïts (p. e., N, Fe i S); 2) microorganismes heteròtrofs, que obtenen el carboni i l’energia a partir de materials orgà nics complexos (la majoria de bacteris i fongs).
Atenent als requeriments respiratoris, es distingeixen: 1) microorganismes aerobis estrictes, que requereixen oxigen lliure (p. e., els bacteris Nitrosomonas i Nitrobacter); 2) microorganismes anaerobis (o aerobis facultatius), que realitzen una respiració aeròbia si hi ha oxigen disponible, però si no n’hi ha opten per un metabolisme anaerobi (fermentació o respiració anaeròbia); 3) microorganismes anaerobis estrictes, que no poden viure en presència d’oxigen molecular, ja que resulta tòxic per a ells, per la qual cosa necessà riament realitzen un metabolisme anaerobi, per exemple., els bacteris Desulfovibrio desulfuricans, que poden utilitzar el SO4–2 com a acceptor d’electrons, i Methanobacterium, que intervé en la formació de metà (metanogènesi). | | V.: biomassa microbiana c. nom. f. | | en groups of soil microorganisms | | es grupos de microorganismos del suelo | | fr groups de microorganismes du sol | | gl grupos de microorganismos do solo | | pt grupos de microorganismos do solo |
|
| microorganisme m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | microbiologia i patologia infecciosa | | Organisme que no pot ésser observat si no és amb l’ajut d’un microscopi. Hom classifica els microorganismes patògens en tres grups: d’estructura procariota o bacteris, d’estructura eucariota (fongs, protists, fases larvà ries d’helmints) i virus. | | Sin. compl.: germen, microbi, micròfit | | de Keim, Mikrobe | | en germ, microbe | | es germen, microbio | | fr germe, microbe | | it germe, microbio, microbo |
|
| microorganisme m. | | Diccionari de les ciències ambientals | | biologia | | Organisme que no pot ser observat si no és amb l’ajut d’un microscopi, com els protozous, els bacteris, i certs metazous, algues i fongs microscòpics. | | Sin. compl.: germen1 m. | | en microorganism subst. | | es microorganismo m. | | fr micro-organisme m. |
|
| microorganisme aerobi c. nom. m. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | propietats bioquÃmiques i biològiques i ecologia del sòl | | Organisme aerobi. | | en aerobic microorganism | | es microorganismo aerobio | | fr microorganisme aérobie | | gl microorganismo aerobio | | pt microorganismo aeróbio |
|
| microorganisme aerobi estricte c. nom. m. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | propietats bioquÃmiques i biològiques i ecologia del sòl | | Organisme aerobi estricte. | | en obligate aerobic microorganism, strict aerobic microorganism | | fr microorganisme aérobie strict | | gl microorganismo aerobio estrito | | pt microorganismo aeróbio estrito |
|
| microorganisme anaerobi c. nom. m. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | propietats bioquÃmiques i biològiques i ecologia del sòl | | Organisme anaerobi. | | en anaerobic microorganism | | es microorganismo anaerobio | | fr microorganisme anaérobi | | gl microorganismo anaerobio | | pt microorganismo anaeróbio |
|
|
|