|
extracciĂł amb oxalat amònic c. nom. f. | Diccionari multilingĂĽe de la ciència del sòl | classificaciĂł, taxonomia i correlaciĂł de sòls | components minerals del sòl | origen del sòl i organitzacions edĂ fiques | propietats fisicoquĂmiques i quĂmiques i comportament del sòl | Mètode de dissoluciĂł selectiva, especĂfic de compostos actius, amorfs o de baix grau d’ordre, de Feox, alumini, Alox i sĂlice, Siox); entre ells Fe i Al lligats a la matèria orgĂ nica, òxids, hidròxids o oxihidròxids poc o gens cristal·lins de Fe (p. e., ferrihidrita) i Al, de Al i Si en aluminosilicats de baix ordre com al·lòfana o imogolita i de sĂlice opalina. Com a principals limitacions cal destacar que dissol magnetita i Al dels espais interlaminars de vermiculites hidroxialumĂniques. Consistent en una Ăşnica extracciĂł amb oxalat amònic 0,2 m a pH 3-3,5 a la foscor. A la WRB (2016) es va fer servir la suma (Alox + 1/2 Feox) com a criteri per a la definiciĂł de l’horitzĂł espòdic, les propietats Ă ndiques i propietats vĂtriques i els qualificadors protoĂ ndic i protoespòdic. El Feox s’usa en la definiciĂł del qualificador rĂşstic i, en combinaciĂł amb el Fe extraĂŻble amb ditionit-citrat, en la dels horitzons nĂtic, plĂntic i petroplĂntic. Siox, Alox i el Al extret amb pirofosfat es fan servir per a diferenciar propietats Ă ndiques silĂ ndiques i aluĂ ndiques i en la definiciĂł dels qualificadors aluĂ ndic i silĂ ndic. A ST (2014) la suma (Alox + 1/2 Feox) es fa servir per a definir les propietats Ă ndiques del sòl (utilitzades en la classificaciĂł de l’ordre Andisol) i els materials espòdics (utilitzats en la classificaciĂł de l’ordre Espodosol) i per a la definiciĂł de subgrups Ă ndics o espòdics de diversos ordres. A mĂ©s, el Feox i el Siox es fan servir en la definiciĂł de les classes mineralògiques ferrihidrĂtica i amòrfica. Una alternativa a la mesura del Fe i el Al en l’extracciĂł amb oxalat amònic Ă©s determinar, amb un espectrofotòmetre, la densitat òptica a 430 nm de l’extracte amb oxalat d’amoni (DOEO), que es considera indicativa de l’acumulaciĂł de materials orgĂ nics transportats en un horitzĂł il·luvial. El valor de la densitat òptica de l’extracte amb oxalat d’amoni (DOEO) i la diferència entre la DOEO dels horitzons il·luvial i eluvial es fan servir com a alternativa al contingut en C orgĂ nic i el valor d’(Alox + 1/2 Feox) en la definiciĂł de l’horitzĂł espòdic (WRB) i de materials espòdics i subgrups espòdic d’Entisols, Gelisols, Inceptisols i Ultisols (ST). | V. t.: al·lòfana f., aluĂ ndic adj., Andosol m., Andisol m., Espodosol m., extracciĂł amb ditionit-citrat c. nom. f., extracciĂł amb pirofosfat c. nom. f., ferrihidrita f., horitzĂł espòdic c. nom. m., horitzĂł nĂtic c. nom. m., horitzĂł plĂntic c. nom. m., horitzĂł petroplĂntic c. nom. m., imogolita f., mètodes de dissoluciĂł selectiva c. nom. m. pl., mineral de grau d’ordenaciĂł baix c. nom. m., Podzol m., propietats Ă ndiques c. nom. f. pl., propietats vĂtriques c. nom. f. pl., protoĂ ndic adj., protoespòdic adj., sĂlice opalina c. nom. f. | en extraction with ammonium oxalate | es extracciĂłn con oxalato amĂłnico | fr extraction avec oxalate d’ammonium | gl extracciĂłn con oxalato amĂłnico |
|
malaltia per dipòsit de cristalls d’oxalat cĂ lcic f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | bioquĂmica i biologia molecular | hematologia i hemoterĂ pia | malalties i sĂndromes | nefrologia | Nom donat a les manifestacions clĂniques articulars de l’oxalesi (primĂ ria o secundĂ ria) que es manifesten en malalts amb insuficiència renal crònica tractats amb hemodiĂ lisi de llarga duraciĂł. L’artropatia es presenta en forma d’artritis aguda simètrica de les articulacions, calcificacions miliars de la pell dels dits de les mans, calcificacions vasculars digitals, embassament sinovial dels genolls i colzes. | Sin. compl.: gota oxĂ lica |
|
nefropatia per oxalat f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | bioquĂmica i biologia molecular | malalties i sĂndromes | nefrologia | Nefropatia caracteritzada per la precipitaciĂł de cristalls d’oxalat cĂ lcic en el parènquima. Es presenta en la hiperoxalĂşria primĂ ria per defecte de l’enzim alfa-cetoglucarat-glicoxilat-carboligasa. |
|
oxalat de calci m. | Diccionari enciclopèdic de medicina | quĂmica | urologia | Sal cĂ lcica de l’à cid etandioic, present en forma de cristalls a l’orina i tambĂ© en molts cĂ lculs urinaris. |
|
|
|