Cerca general

Cerca avançada
1 de 4 (39 registres)
veureecologia política (DMCSC)
 ciència del sòl
 gestió i ús sostenible del sòl
 qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls
veureestabilitat política (FONECO)
 economia
veuregeografia política (ATGC)
 geografia
veuregeopolítica (ATGC)
 geografia
veuregeopolítica (DCA)
 geografia
 sociologia
veurehormona lipolítica (DEM)
 bioquímica i biologia molecular
 endocrinologia i nutrició
veurejudicialització de la política (DJC)
 dret
veurellei de política energètica (EUA) (FONECO)
 economia
veuremesura política de conservació de sòls i aigües (DMCSC)
 qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls
veurePla general de política forestal (DJC)
 dret ambiental
Cerca política a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

ecologia política c. nom. f.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
ciència del sòl
gestió i ús sostenible del sòl
qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls
Corrent de pensament desenvolupat a partir de 1970 que s’interessa per la relació de la humanitat amb la natura. Ha donat lloc a diversos moviments dins de l’ecologisme a l’inici del segle xxi.
El seu objectiu és establir les bases d’una política ecològica del medi ambient, del treball i de les relacions internacionals. Per això es proposa comprendre els aspectes següents: 1) els orígens de les polítiques mediambientals, destacant la importància de les accions nacionals i internacionals en els temes mediambientals; 2) les condicions d’accés als recursos i al contingut de les polítiques, i 3) les ramificacions, que es refereixen a l’efecte de les polítiques en els canvis mediambientals (impactes ambientals, socioeconòmics i polítics). Tot això per anar més enllà dels atributs d’un sistema biofísic o natural i, a partir de conèixer les relacions causa-efecte, poder preparar instruments i estratègies per a la presa de decisions en polítiques mediambientals, que siguin el resultat de la interacció dels grups d’interès en el marc d’un desenvolupament sostenible. L’ecologia política suposa un enfocament crític a una certa manera de vida emmarcada en el liberalisme i el seu qüestionament.
Per exemple, en política forestal, per intentar disminuir els conflictes, s’han de conciliar amb la visió àmplia de l’ecologia política interessos contraposats (els individuals enfront dels col·lectius), representats pels ens següents: 1) els propietaris forestals (que tenen interessos comercials), 2) l’agència estatal de l’aigua (com en el cas d’un bosc en una zona de captació i recàrrega d’aqüífers), 3) l’agència estatal del medi ambient (que té interès en la protecció de la biodiversitat), 4) els grups ecologistes, 5) les poblacions que habiten o es beneficien de la recol·lecció de productes del bosc, i 6) les creences religioses o mítiques de la població local respecte del bosc (p. ex., els boscos sagrats d’Àfrica).
V. t.: bosc sagrat c. nom. m., desenvolupament sostenible c. nom. m., ecologia profunda c. nom. f., sostenibilitat f., model de gestió holística c. nom. m.
en political ecology
es ecología política
fr écologie politique
gl ecoloxía política

estabilitat política c. nom. f.
Fonaments d’economia
economia
en political stability subst.

geografia política c. nom. f.
Aportació a la terminologia geogràfica catalana
geografia
Branca de la geografia que estudia els estats i llurs territoris com a espais politicoadministratius, les vies de comunicació relacionades amb el desenvolupament de l’entitat política, la funció i l’origen de la capitalitat, la personalitat de les nacionalitats dintre de l’estat, etc.

geopolítica f.
Aportació a la terminologia geogràfica catalana
geografia
Estudi de la influència dels factors geogràfics, en la més àmplia accepció del mot, en el desenvolupament polític de les nacionalitats i dels estats.

geopolítica f.
Diccionari de les ciències ambientals
geografia
sociologia
Estudi de la relació existent entre el medi geogràfic, d’una banda, i l’estructura socioeconòmica i l’evolució política d’un país, de l’altra.
en geopolitics subst.
es geopolítica f.
fr géopolitique f.

hormona lipolítica f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
bioquímica i biologia molecular
endocrinologia i nutrició
Qualsevol de les hormones que indueixen la lipòlisi.

judicialització de la política c. nom. f.
Diccionari jurídic
dret
Ús de la via judicial per a resoldre qüestions de caire polític que s’haurien de tractar en els estaments d’aquest àmbit.
Ex.: La judicialització de la política denigra la política i barreja poders que haurien de ser independents.
es judicialización de la política

llei de política energètica (EUA) c. nom. f.
Fonaments d’economia
economia
en Energy Policy Act subst.

mesura política de conservació de sòls i aigües c. nom. f.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls
Acció o decisió política o administrativa utilitzada com a instrument en la política agrària per incentivar el control de l’erosió del sòl i la desertificació, i per proporcionar així estabilitat i creixement econòmic a un país, de manera que es reflecteix en els pressupostos de l’Estat.
La Comissió Europea, per mitjà de directives, i les administracions dels països membres, per mitjà de la seva legislació, impulsen l’actuació dels diferents agents perquè es vegin obligats a implementar mesures tècniques de protecció.
V.: mesures de protecció de sòls i aigües c. nom. f. pl., mesures econòmiques de protecció de sòls i aigües c. nom. f. pl.
en political soil and water measure
es medida política de protección de suelos y aguas
fr mesure politique de conservation des sols et de l’eau
gl medida política de protección de solos e augas
pt medida política de conservação de solos e águas

Pla general de política forestal n. pr. m.
Diccionari jurídic
dret ambiental
Pla de desenvolupament forestal que té la finalitat de dur a terme una política forestal integral i de classificar els terrenys forestals i determinar-ne l’ús.
es Plan general de política forestal