Diccionari General DCT

Cerca política a

DIEC2 DDLC CTILC BDLEX DCVB Sinònims TERMCAT

ecologia política c. nom. f.

Diccionari multilingüe de la ciència del sòl

ciència del sòl

gestió i ús sostenible del sòl

qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls

Corrent de pensament desenvolupat a partir de 1970 que s’interessa per la relació de la humanitat amb la natura. Ha donat lloc a diversos moviments dins de l’ecologisme a l’inici del segle xxi.
El seu objectiu és establir les bases d’una política ecològica del medi ambient, del treball i de les relacions internacionals. Per això es proposa comprendre els aspectes següents: 1) els orígens de les polítiques mediambientals, destacant la importància de les accions nacionals i internacionals en els temes mediambientals; 2) les condicions d’accés als recursos i al contingut de les polítiques, i 3) les ramificacions, que es refereixen a l’efecte de les polítiques en els canvis mediambientals (impactes ambientals, socioeconòmics i polítics). Tot això per anar més enllà dels atributs d’un sistema biofísic o natural i, a partir de conèixer les relacions causa-efecte, poder preparar instruments i estratègies per a la presa de decisions en polítiques mediambientals, que siguin el resultat de la interacció dels grups d’interès en el marc d’un desenvolupament sostenible. L’ecologia política suposa un enfocament crític a una certa manera de vida emmarcada en el liberalisme i el seu qüestionament.
Per exemple, en política forestal, per intentar disminuir els conflictes, s’han de conciliar amb la visió àmplia de l’ecologia política interessos contraposats (els individuals enfront dels col·lectius), representats pels ens següents: 1) els propietaris forestals (que tenen interessos comercials), 2) l’agència estatal de l’aigua (com en el cas d’un bosc en una zona de captació i recàrrega d’aqüífers), 3) l’agència estatal del medi ambient (que té interès en la protecció de la biodiversitat), 4) els grups ecologistes, 5) les poblacions que habiten o es beneficien de la recol·lecció de productes del bosc, i 6) les creences religioses o mítiques de la població local respecte del bosc (p. ex., els boscos sagrats d’Àfrica).

V. t.: bosc sagrat c. nom. m., desenvolupament sostenible c. nom. m., ecologia profunda c. nom. f., sostenibilitat f., model de gestió holística c. nom. m.

en political ecology

es ecología política

fr écologie politique

gl ecoloxía política

estabilitat política c. nom. f.

Fonaments d’economia

economia

en political stability subst.

geografia política c. nom. f.

Aportació a la terminologia geogràfica catalana

geografia

Branca de la geografia que estudia els estats i llurs territoris com a espais politicoadministratius, les vies de comunicació relacionades amb el desenvolupament de l’entitat política, la funció i l’origen de la capitalitat, la personalitat de les nacionalitats dintre de l’estat, etc.

geopolítica f.

Aportació a la terminologia geogràfica catalana

geografia

Estudi de la influència dels factors geogràfics, en la més àmplia accepció del mot, en el desenvolupament polític de les nacionalitats i dels estats.

geopolítica f.

Diccionari de les ciències ambientals

geografia

sociologia

Estudi de la relació existent entre el medi geogràfic, d’una banda, i l’estructura socioeconòmica i l’evolució política d’un país, de l’altra.

en geopolitics subst.

es geopolítica f.

fr géopolitique f.

hormona lipolítica f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

bioquímica i biologia molecular

endocrinologia i nutrició

Qualsevol de les hormones que indueixen la lipòlisi.

judicialització de la política c. nom. f.

Diccionari jurídic

dret

Ús de la via judicial per a resoldre qüestions de caire polític que s’haurien de tractar en els estaments d’aquest àmbit.

Ex.: La judicialització de la política denigra la política i barreja poders que haurien de ser independents.

es judicialización de la política

llei de política energètica (EUA) c. nom. f.

Fonaments d’economia

economia

en Energy Policy Act subst.

mesura política de conservació de sòls i aigües c. nom. f.

Diccionari multilingüe de la ciència del sòl

qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls

Acció o decisió política o administrativa utilitzada com a instrument en la política agrària per incentivar el control de l’erosió del sòl i la desertificació, i per proporcionar així estabilitat i creixement econòmic a un país, de manera que es reflecteix en els pressupostos de l’Estat.
La Comissió Europea, per mitjà de directives, i les administracions dels països membres, per mitjà de la seva legislació, impulsen l’actuació dels diferents agents perquè es vegin obligats a implementar mesures tècniques de protecció.

V.: mesures de protecció de sòls i aigües c. nom. f. pl., mesures econòmiques de protecció de sòls i aigües c. nom. f. pl.

en political soil and water measure

es medida política de protección de suelos y aguas

fr mesure politique de conservation des sols et de l’eau

gl medida política de protección de solos e augas

pt medida política de conservação de solos e águas

Pla general de política forestal n. pr. m.

Diccionari jurídic

dret ambiental

Pla de desenvolupament forestal que té la finalitat de dur a terme una política forestal integral i de classificar els terrenys forestals i determinar-ne l’ús.

es Plan general de política forestal