|
|
| adreçament m. | | Lèxic del patà de vela | | maniobra | | Acció de tornar a la posició vertical de flotabilitat una embarcació sotsobrada. | | en addressing | | es adrizamiento, desvuelco | | fr redressement | | nl het recht zetten |
|
| injecció a la precambra c. nom. f. | | Terminologia tècnica d’automoció | | injecció del motor dièsel | | Injecció indirecta. | | Sin. pref.: injecció indirecta c. nom. f. | | en indirect injection subst., precombustion chamber injection subst. | | es inyección en precámara c. nom. f., inyección indirecta c. nom. f. |
|
| injecció a la precambra c. nom. f. | | Vocabulari de l’automòbil | | Injecció indirecta. | | Sin. pref.: injecció indirecta c. nom. f. | | en indirect injection subst., precombustion chamber injection subst. | | es inyección en precámara c. nom. f., inyección indirecta c. nom. f. |
|
| Precambrià m. | | Diccionari de geologia | | geologia històrica | | Temps geològics anteriors al Fanerozoic i, per consegüent, al Cambrià . Terme general, proposat per W. Logan (1841), que ha estat molt emprat, equivalent de Criptozoic, Protozoic, Azoic, Arqueozoic, Agnostozoic, Prepaleozoic i Antecambrià [Fig. 1U]. | | en Precambrian | | es Precámbrico | | fr Précambrien |
|
| Precambrià 1 m. | | Una taula dels temps geològics | | geologia | | Terme estratigrà fic, emprat ja per l'americà W. Logan (1841) per a significar els temps geològics anteriors al Fanerozoic; i per consegüent anteriors al sistema (o perÃode) Cambrià . Sovint, hom l'anomena també Criptozoic, (compost de diversos eons) oposat a l'éo Fanerozoic és a dir "temps de la vida oculta" i "temps de la vida aparent". En certa manera, els temps precambrians es caracteritzen negativament per la manca quasi absoluta de fòssils i van des de l'origen de la Terra, fa uns 4.500 Ma, fins a -570 Ma, que és el començament del Cambrià . El lapse de temps representa el 87 per 100 de la Història terrestre. Si hom atén, però, a l'edat més antiga enregistrada en una roca, que és d'uns 4065 Ma, l'esmentat percentatge baixa solament a un 86 per cent. Els materials que formen el Precambrià són predominantment metamòrfics i ignis; el recobriment per terrenys més recents n'obstaculitza l'anà lisi estratigrà fica. Aflora solament als anomenats escuts, que formen el cor dels continents. Pel que fa a la natura dels materials, hi ha hagut una evident evolució general en els tipus de roques que s'han anat formant al llarg d'aquest temps; les roques sedimentà ries poc o gens metamorfitzades es troben i són més freqüents a la part més recent del Precambrià . No és fà cil d'establir una divisió del Precambrià ; hi ha un consens generalitzat a acceptar una divisió à mplia en tres grans intervals de temps geològics que, de més modern a més antic, són: el Proterozoic (o Algonquià ) dels autors americans): de -570 a 2.500 Ma; l'Arqueà de 2,5 Ga 4,0 Ga; i el Prearqueà , Catarqueà , o Priscoà anterior als 4 Ga i que són uns temps primitius obscurs que van des de la roca més antiga datada radiocronològicament (4.065 Ma) fins a l'origen de la Terra i que, per consegüent, no són representats per cap roca terrestre; són els temps pregeològics i que s'allunyen del principi de l'uniformitarisme (de fet, aquest principi esdevé cada cop més tèrbol a mesura que hom penetra, en sentit descendent, dins les sèries del Precambrià ). Hom tendeix a conferir el rang d'eó a les tres unitats esmentades. Els principis de divisió del Precambrià no són fà cils d'establir; no hi són aplicables els biostratigrà fics, com ocorre amb el Fanerozoic. En el Precambrià cal adoptar els principis basats en la composició litostratigrà fica i en els elements de natura diastròfica. Segons Salop (1983), l'anà lisi de les dades geològiques i geocronològiques del Precambrià revela que els esdeveniments diastròfics observats a diversos escuts s'han escaigut dins els mateixos intervals geocronològics concrets i que la natura dels sistemes, o unitats compreses entre aquests esdeveniments diastròfics, és arreu molt semblant (composició rocosa, medi geoquÃmic, estructures, tipus de vida). Es de remarcar que els cinc grans cicles orogènics de Salop (kenorià : 2,8-2,6 Ga; carelià 2,0-1,9 Ga; grenville: 1 Ga; i katanguià : 0,68-0,65 Ga) corresponen sorprenentment amb les "ruptures" o mÃnims de la corba de freqüència de Dearley (1965) o amb els anomenats "nombres mà gics" de Holmes: 2,75 Ga, 1,95 Ga, 1,075 Ga, 0,65 Ga i 0,18 Ga. Pel que fa a la vida en el Precambrià , els esferoides (algues) més antics trobats, sembla que s'allunyen a 3,4 Ga i el primer bacteri a 3,2 Ga; els metazous, però, sembla que no apareixen fins al Vendià (Proterozoic més recent): 660-570 Ma. | | Sin. compl.: Precà mbric1 m. | | V. t.: Protozoic1 m., Azoic1 m., Eozoic m., Arqueozoic1 m., Agnostozoic m., Prepaleozoic m., Criptozoic1 m., Antecambrià 1 m. | | en Precambrian subst. | | es Precámbrico m. | | fr Précambrien m. |
|
|
|