|
|
| repel·lència a l’aigua c. nom. f. | | Diccionari multilingĂĽe de la ciència del sòl | | propietats fĂsiques i comportament del sòl | Propietat d’un cos (un sòl o un altre material) de no absorbir l’aigua o que no tĂ© afinitat per l’aigua quan estĂ sec o amb un contingut baix d’humitat (carĂ cter hidrofòbic). S’ha observat en sòls de moltes parts de mĂłn, sota condicions climĂ tiques diverses.
En el cas de col·loides, la fase dispersa no interacciona amb el medi de dispersiĂł (aigua) i el col·loide hidròfob pot ser floculat. En el cas de superfĂcies sòlides hidrofòbiques, l’angle de contacte entre l’aigua i les superfĂcies Ă©s obtĂşs i Ă©s una expressiĂł del grau de repel·lència o hidrofobicitat.
La repel·lència a l’aigua pot ser: 1) natural, per la presència en el sòl de compostos orgĂ nics hidrofòbics, amb formaciĂł de revestiments orgĂ nics (substĂ ncies hĂşmiques i lĂpids) sobre els grans de sorra, cosa que fa que la matèria orgĂ nica s’assequi de forma irreversible, o 2) adquirida, per haver aplicat al sòl esmenes orgĂ niques no estabilitzades, pesticides o altres productes; per haver-lo regat amb algun tipus d’aigĂĽes residuals, o pot ser potenciada en sòls de bosc pels efectes dels incendis, ja que, quan es produeixen, algunes resines hidròfobes procedents de la vegetaciĂł poden liquar-se i lliscar pels troncs (fins a la zona radicular), dipositar-se al sòl i solidificar-se durant la fase de refredament.
El carà cter hidrofòbic pot produir els efectes següents: 1) una resistència o un retard en la penetració de l’aigua en el sòl, amb una disminució de la infiltració, que pot donar lloc a vies de flux preferencial per a l’aigua dins del sòl, quan hi ha materials hidrofòbics en contacte amb d’altres que no ho siguin; 2) un augment de l’escolament superficial i del risc d’erosió en sòls en pendent, i 3) una disminució de la disponibilitat d’aigua per a les plantes.
Quan la disponibilitat hĂdrica de les plantes depèn bĂ sicament de la matèria orgĂ nica del sòl, la generaciĂł d’hidrofòbia compromet el desenvolupament vegetal. Pot ser una de les causes del deteriorament dels prats de pastura o dels greens dels camps de golf, quan es reguen amb aigĂĽes residuals. En la formulaciĂł de substrats orgĂ nics per a cultius, s’ha d’avaluar aquest parĂ metre per a evitar la pèrdua de recursos (aigua i fertilitzants durant el reg).
Els mètodes per a caracteritzar la repel·lència a l’aigua consisteixen en mesures directes i en mesures indirectes de l’avançament inicial de l’angle de contacte sòlid-lĂquid, θ, a la interfase sòlid-lĂquid-vapor, però, a causa de la rugositat de la superfĂcie i de la distribuciĂł de porus al sòl, a la prĂ ctica, la mesura directa θ resulta ser l’angle de contacte aparent, igual al θ real mĂ©s l’angle de divergència dels porus. No obstant això, en la majoria dels casos, donada la dificultat de mesurar de forma directa l’angle de contacte, el grau de repel·lència o hidrofobicitat es quantifica per mitjĂ de diversos mètodes indirectes, com ara l’assaig WDPT (en. water drop penetration time), l’assaig AP (en. alcohol percentage) o l’assaig MED (en. molarity of ethanol droplet). | | Sin. compl.: hidrofòbia f. | | en water repellency, hydrophobia, hydrophobicity | | es repelencia del suelo al agua, repelencia al agua, hidrofobia | | fr hydrophobie | | gl repelencia á auga, repelencia do solo á auga, hidrofobicidade | | pt repelência à água |
|
| repel·lent m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | medicina preventiva i salut pĂşblica | | veterinĂ ria | | DenominaciĂł genèrica de diversos agents d’olor o sabor desagradables per a diferents espècies animals. Hom ha desenvolupat aquests agents repel·lents especĂfics per a aquelles espècies que provoquen efectes nocius per a l’home, tant des d’un punt de vista econòmic com sanitari (rates, conills, ocells, insectes, etc.). |
|
| repel·lent m. | | Diccionari de ramaderia | | ramaderia | | Agent d’olor o sabor desagradables per a diferents espècies animals per impedir-ne la proximitat o els efectes destructius. | | es repelente m. |
|
|
|