Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aportació a la terminologia geogràfica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigràfica internacional (versió abreujada)
Sistemes d'informació geogràfica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Bioquímica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funció del cos humà
Fonaments de fisioteràpia i fisioteràpia comunitària
Genètica
Infermeria comunitària (1a part)
Infermeria comunitària (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
Músculs
Ossos i articulacions
Promoció de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de Bioquímica
Vocabulari de biologia de la reproducció
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Estadística
Glossari de corrosió
Magnituds, unitats i símbols en química física
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurídic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
Introducció als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
Percepció i atenció
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 23 (221 registres)
veurea mig aire (ATGC)
 geografia
veureabellaire (DRAMAD)
 ramaderia
veureagregat assecat a l’aire (DMCSC)
 propietats físiques i comportament del sòl
veureaire (AQQ)
 química
veureaire (DEM)
 química
veureaire (ATGC)
 geografia
veureaire (DCA)
 física
veureaire (DJC)
 dret ambiental
veureaire alveolar (DEM)
 bioquímica i biologia molecular
 hematologia i hemoteràpia
 pneumologia
veureaire atlàntic (ATGC)
 geografia
Cerca aire a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

a mig aire loc. adv.
Aportació a la terminologia geogràfica catalana
geografia
En un lloc o en un sector situats a la meitat d’un vessant.
Ex.: A mig aire de la serra.

abellaire m. i f.
Diccionari de ramaderia
ramaderia
Apicultor | apicultora.
Sin. pref.: apicultor | apicultora m. | f.

agregat assecat a l’aire c. nom. m.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
propietats físiques i comportament del sòl
Unitat estructural deixada assecar en equilibri amb el sentit d’humitat relativa de l’atmosfera circumdant, que, junt amb la temperatura, condicionarà el contingut final d’aigua de la mostra.
en air-dry aggregate
es agregado seco al aire
fr agregat séché à l’air
gl agregado seco ó aire
pt agregado seco ao ar

aire m.
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
química
en air subst.

aire m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
química
Mescla de gasos que forma l’atmosfera terrestre. A les capes baixes de l’atmosfera, l’aire completament sec té, a 0 °C i a 760 mm de pressió, amb variacions mínimes, la següent composició en volum: nitrogen 78,084 %, oxigen 20,946 %, argó 0,934 %, diòxid de carboni 0,033 %, altres gasos rars 0,0002 %. A més dels components fixos esmentats (l’únic dels quals que varia d’un lloc a un altre de la terra, de manera important, en proporció, és el diòxid de carboni), i deixant també de banda el vapor d’aigua (la quantitat del qual depèn de l’estat higromètric, però està, en general, molt per sota de l’1 % en volum excepte en climes molt humits), l’aire de les capes més baixes de l’atmosfera conté normalment, en quantitats petites i molt variables, un gran nombre d’altres gasos o vapors, considerats impurs, principalment ozó, aigua oxigenada, òxids de nitrogen, amoníac, òxid de carboni, hidrogen, hidrocarburs i composts de sofre. A més, hi ha també normalment microorganismes i sòlids en forma de pols, entre els quals, prop del mar, clorur sòdic. Les propietats químiques de l’aire són les de l’oxigen, car el paper del nitrogen (excepte a alta temperatura) és sobretot de moderador de l’oxigen. La importància biològica del nitrogen i del diòxid de carboni està en la fixació del nitrogen per microorganismes i en la fotosíntesi de les plantes verdes.
de Luft
en air
es aire
fr air
it aria

aire m.
Aportació a la terminologia geogràfica catalana
geografia
Fluid que constitueix l’atmosfera de la Terra, més rigorosament la troposfera, la qual arriba a 10.500 m d’altitud en els pols i a 16.000-17.000 m a l’equador.

aire m.
Diccionari de les ciències ambientals
física
Mescla incolora de gasos de l’atmosfera de la Terra que té una composició constant de nitrogen (78 %), oxigen (21 %), argó (menys d’un 1 %) i traces d’altres gasos com ara diòxid de carboni, heli, hidrogen, neó, ozó, criptó i xenó, a més de vapor d’aigua en una proporció molt variable. La contaminació atmosfèrica, per causes antròpiques o per causes naturals, pot fer variar aquestes proporcions, sobretot a escala global.
en air subst.
es aire m.
fr aire f.

aire m.
Diccionari jurídic
dret ambiental
V.: atmosfera f.

aire alveolar m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
bioquímica i biologia molecular
hematologia i hemoteràpia
pneumologia
Aire contingut a l’interior dels alvèols pulmonars on es posa en relació amb la sang dels capil·lars i permet l’intercanvi gasós. La composició de l’aire alveolar és determinada per la importància respectiva de la ventilació i la perfusió, en general intermèdia entre la composició de l’aire inspirat i la de la sang venosa. La pressió parcial d’oxigen de l’aire alveolar es calcula, mitjançant una equació complexa (equació de l’aire alveolar), a partir de la pressió parcial de diòxid de carboni alveolar i del quocient respiratori. També és designat pel nom de gas alveolar.
Sin. compl.: gas alveolar

aire atlàntic c. nom. m.
Aportació a la terminologia geogràfica catalana
geografia
Massa eòlica que, procedent de l’oceà Atlàntic per l’oest, s’introdueix a Europa.