|
|
| anèmia f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | hematologia i hemoterĂ pia | | malalties i sĂndromes | | semiologia | | tècniques diagnòstiques i de tractament | | SĂndrome caracteritzada per una disminuciĂł de la massa eritrocĂtica circulant, amb afectaciĂł de l’aportaciĂł d’oxigen als teixits; es concreta analĂticament en una disminuciĂł de la concentraciĂł d’hemoglobina en la sang per sota de 120 g/L (7,4 mmol/L) en les dones i 130 g/L (8mmol/L) en els homes. Generalment s’acompanya d’una disminuciĂł de la concentraciĂł d’eritròcits circulants i de l’hematòcrit. Es manifesta clĂnicament per astènia, irritabilitat, disminuciĂł de la libido, manca de concentraciĂł i de memòria pels fets recents, insomni, palpitacions, dolor anginĂłs, cefalea, vertĂgen, acĂşfens, rampes a les cames, intolerĂ ncia al fred i pal·lidesa de pell i de mucoses. Si l’anèmia Ă©s molt intensa pot aparèixer dispnea. A vegades hom ausculta un buf sistòlic no irradiat que desapareix en corregir-se l’anèmia. Les anèmies poden classificar-se segons llur etiopatogènia (anèmies regeneratives o perifèriques i anèmies aregeneratives o centrals) o bĂ© segons els Ăndexs eritrocĂtics (anèmies microcĂtiques, anèmies macrocĂtiques i anèmies normocĂtiques). | | Sin. compl.: espanèmia, hemopènia, hidrooligocitèmia, oligoeritrocitèmia, oligohèmia, panhipohèmia | | de Anämie | | en anemia | | es anemia | | fr anĂ©mie | | it anemia |
|
| anèmia f. | | Diccionari de ramaderia | | ramaderia | | Deficiència a la sang que es caracteritza per la disminució del nombre d’eritròcits, de la quantitat d’hemoglobina i del valor de l’hematòcrit. | | es anemia f. |
|
| anèmia acantocĂtica f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | gastroenterologia | | hematologia i hemoterĂ pia | | semiologia | | Anèmia hemolĂtica amb alteracions morfològiques peculiars dels eritròcits que hom observa en alguns malalts afectats per una hepatopatia greu, habitualment una cirrosi en estat avançat. Constitueix un signe de pronòstic molt greu. L’anèmia Ă©s mĂ©s intensa que la que pot acompanyar una cirrosi hepĂ tica no complicada. GairebĂ© sempre hi ha esplenomegĂ lia i encefalopatia hepĂ tica, a vegades amb icterĂcia hemolĂtica intensa. Els eritròcits caracterĂstics, anomenats acantòcits o eritròcits espiculats, presenten una forma irregular amb nombroses espĂcules, acompanyats de fragments eritrocĂtics de morfologia bigarrada. |
|
| anèmia aguda posthemorrĂ gica f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | angiologia | | hematologia i hemoterĂ pia | | semiologia | | traumatologia i ortopèdia | | Anèmia produĂŻda per una hemorrĂ gia aguda. Les causes principals d’hemorrĂ gia aguda sĂłn les consecutives a alteracions patològiques del tub digestiu (ruptura de varices esofĂ giques, Ăşlcera pèptica sagnant, hemorrĂ gia provinent de diverticles del còlon), els traumatismes greus (fractures mĂşltiples, especialment de la pelvis i del fèmur, ruptura del fetge o de la melsa), la ruptura d’un aneurisma aòrtic o d’un embarĂ s ectòpic, la metrorrĂ gia postabortiva, l’hemoptisi de les cavernes tuberculoses, etc. Es caracteritza clĂnicament per l’hemorrĂ gia, si Ă©s exterioritzable (hematèmesi, melenes, metrorrĂ gia, hemoptisi) i per manifestacions d’hipovolèmia (hipotensiĂł arterial, taquicĂ rdia, xoc hipovolèmic). | | Sin. compl.: anèmia posthemorrĂ gica aguda |
|
| anèmia aregenerativa f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | bioquĂmica i biologia molecular | | hematologia i hemoterĂ pia | | semiologia | | Anèmia caracteritzada per una incapacitat de la medul·la òssia de mantenir adequadament la producciĂł d’hematies, bĂ© per insuficiència de la pròpia medul·la (alteracions de les cèl·lules mares), per invasiĂł medul·lar (leucèmies, limfomes, neoplĂ sies) o bĂ© per dèficit o trastorns metabòlics dels factors eritropoètics (ferro, vitamina B12, Ă cid fòlic, eritropoetina, dèficits hormonals). | | Sin. compl.: anèmia central |
|
| anèmia de Diamond-Blackfan f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | genètica | | hematologia i hemoterĂ pia | | malalties i sĂndromes | | semiologia | | Varietat d’insuficiència medul·lar selectiva caracteritzada per una hipoplĂ sia de la sèrie eritrocĂtica (eritroblastopènia) de tipus congènit. Comprèn un grup heterogeni de malalties hereditĂ ries (autosòmica dominant, autosòmica recessiva, lligada al cromosoma X) en la major part dels casos sense història familiar. Hom desconeix el defecte intrĂnsec de les cèl·lules eritropoètiques que condueix a una anèmia normocĂtica o macrocĂtica progressiva, bĂ© que sembla parcialment sensible a la interleucina 3. En un 20 % dels casos hi ha anomalies congènites associades (facials, òssies, viscerals) o nanisme. | | Sin. compl.: anèmia aplĂ stica congènita de Benjamin-Diamond-Blackfan, anèmia aplĂ stica congènita de Josephs-Diamond-Blackfan, anèmia de Blackfan-Diamond, anèmia hipoplĂ stica congènita, eritroblastopènia congènita de Blackfan-Diamond, eritroblastopènia de Glanzmann, eritrogènesi imperfecta, malaltia de Blackfan-Diamond, malaltia de Diamond-Blackfan, sĂndrome de Blackfan-Diamond |
|
|
|