Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

AportaciĂł a la terminologia geogrĂ fica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigrĂ fica internacional (versiĂł abreujada)
Sistemes d'informaciĂł geogrĂ fica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

BioquĂ­mica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funciĂł del cos humĂ 
Fonaments de fisioterĂ pia i fisioterĂ pia comunitĂ ria
Genètica
Infermeria comunitĂ ria (1a part)
Infermeria comunitĂ ria (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
MĂşsculs
Ossos i articulacions
PromociĂł de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de BioquĂ­mica
Vocabulari de biologia de la reproducciĂł
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

EstadĂ­stica
Glossari de corrosiĂł
Magnituds, unitats i sĂ­mbols en quĂ­mica fĂ­sica
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurĂ­dic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
IntroducciĂł als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
PercepciĂł i atenciĂł
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 10 (95 registres)
veureagent cancerigen (DCA)
 quĂ­mica
veureanticancerĂłs (DEM)
 farmacologia
 oncologia i radioterĂ pia
veureanticancerĂłs -osa (DEM)
 oncologia i radioterĂ pia
veurecĂ ncer (AQQ)
 quĂ­mica
veurecĂ ncer (DEM)
 oncologia i radioterĂ pia
veurecĂ ncer (BIOQ)
 bioquĂ­mica
veurecĂ ncer (DCA)
 epidemiologia
veurecĂ ncer (DAGRIC)
 agricultura
veurecĂ ncer (DRAMAD)
 ramaderia
veureCĂ ncer (NOV)
 enginyeria
Cerca cĂ ncer a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

agent cancerigen m.
Diccionari de les ciències ambientals
quĂ­mica
Agent que provoca o afavoreix l’aparició d’un càncer.
en carcinogen agent subst.
es agente cancerĂ­geno m.
fr agent cancérogène m., agent cancérigène m.

anticancerĂłs m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
farmacologia
oncologia i radioterĂ pia
Fàrmac emprat en el tractament del càncer. Els agents anticancerosos, també denominats antineoplàstics, inclouen els agents alquilants, antimetabòlits, antibiòtics, alcaloides i hormones, entre d’altres.

anticancerĂłs -osa adj.
Diccionari enciclopèdic de medicina
oncologia i radioterĂ pia
Que combat el cĂ ncer.

cĂ ncer m.
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
quĂ­mica
en cancer subst.

cĂ ncer m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
oncologia i radioterĂ pia
Terme utilitzat per a indicar qualsevol de les formes de neoplàsia maligna, caracteritzades pel creixement il·limitat i autònom d’una neoformació (creixement tumoral), que comprimeix els teixits orgànics adjacents (creixement expansiu) i els envaeix (creixement infiltratiu), i és capaç de provocar metàstasis ganglionars o hematogèniques. D’ordinari existeix una alteració local de la proliferació i de la diferenciació cel·lulars, en forma de displàsia o carcinoma in situ, que precedeix el desenvolupament tumoral invasor. Durant la transició de la lesió preneoplàstica a càncer invasor, les cèl·lules neoplàstiques malignes s’adhereixen a la membrana basal, la destrueixen mitjançant un procés proteolític i penetren en l’estroma subjacent, fenomen facilitat per la pressió local del tumor (anòxia dels teixits subjacents) i per la mobilitat augmentada de les cèl·lules tumorals. Habitualment es produeix una neoformació de vasos capil·lars predecessora (angiogènesi), que afavoreix la nutrició del tumor maligne. Hom distingeix diversos factors etiològics: immunitaris, vírics, traumàtics, químics, físics i hereditaris. La immunitat antineoplàstica és a càrrec dels limfòcits T citotòxics, les cèl·lules assassines naturals (cèl·lula NK) i els macròfags activats, i oscil·la directament amb l’estat general del malalt i inversament amb la grandària del tumor. Diversos virus han estat identificats com a agents amb capacitat oncògena: papil·lomavirus humà (neoplàsia intraepitelial i carcinoma invasor del coll uterí), virus d’Epstein-Barr (limfoma de Brurkitt, carcinoma nasofaringi), virus de l’hepatitis B (carcinoma hepatocel·lular) i retrovirus (virus HTLV-I i leucèmia/limfoide de cèl·lules T de l’adult, virus HTLV-II i tricoleucèmia, virus HIV i síndrome d’immunodeficiència adquirida). Els factors traumàtics són més discutibles (càncer de pulmó i cicatrius pulmonars, càncer d’esòfag i esofagitis càustica, tumors ossis i traumatisme previ). Els carcinògens químics són molt diversos i poden produir diferents ambients professionals (arsènic, amines aromàtiques, benzè, clorur de vinil, crom, alcohol isopropílic, asbest, quitrà, sutge, etc.), fàrmacs (agents alquilants, adriamicina, mitomicina C, actinomicina D, arsenicals inorgànics, azatioprina, clornafazina, dietilbestrol, fenacetina, metoxiporalèn), alcohol etílic, tabac, dieta excessiva de greixos i proteïnes, etc. Els carcinògens físics són representats per les radiacions ultraviolades i les ionitzants. Hom ha descrit diverses condicions preneoplàstiques hereditàries: genodermatosis (xerodèrmia pigmentada, epidermòlisis ampul·lars), síndromes hamartomatoses, neurofibromatosi, malaltia de Pringle-Bourneville, malaltia de les exostosis múltiples), anomalies cromosòmiques (síndrome de Down, síndrome de Klinefelter, anèmia de Fanconi, síndrome de Bloom, síndrome de Louis-Bar, trisomia D, agammaglobulinèmia) i síndromes de deficiència immunitària (síndrome de Louis-Bar, agammaglobulinèmia, síndrome de Wiskott-Aldrich). Actualment hom considera que el càncer és una malaltia genètica produïda per l’acumulament de lesions moleculars (heretades o adquirides) originades en gens que intervenen en el control homeostàtic del creixement i mort cel·lulars i en el manteniment de la integritat del genoma. Els gens incriminats són els oncogens (gens que produeixen una lesió neoplàstica si són activats anòmalament), els gens supressors o inhibidors del càncer, que si són inactivats afavoreixen la carcinogènesi, els gens implicats en el control del cicle cel·lular i els gens implicats en l’apoptosi. La predisposició per a desenvolupar algunes neoplàsies malignes pot ésser hereditària o familiar (5 % del total), com és el cas del retinoblastoma, del tumor de Wilms, del melanoma familiar, de la neurofibromatosi, del càncer de mamella familiar, del càncer colorectal hereditari, de les neoplàsies endocrines múltiples, de les síndromes del càncer familiar recessiu (anèmia de Fanconi, xerodèrmia pigmentada, ataxiatelangièctasi, síndrome de Bloom), malaltia de von Hippel-Lindau, síndrome de Gardner, síndrome dels carcinomes basocel·lulars, etc. El diagnòstic de l’extensió del càncer s’efectua mitjançant el sistema TNM: T de tumor primari, N de ganglis limfàtics regionals (an node) i M de metàstasi. Segons el teixit originari, els tipus bàsics de càncer són anomenats carcinomes (epiteliomes), quan provenen del teixit epitelial, i sarcomes, si deriven del teixit connectiu. El tractament del càncer es fonamenta en l’ús de la cirurgia oncològica (cirurgia diagnòstica, cirurgia radical, cirurgia pal·liativa, cirurgia de les recidives i cirurgia de les metàstasis), la radioteràpia (radioteràpia externa, braquiteràpia, radioteràpia metabòlica, radioteràpia corporal total, radioteràpia preoperatòria, radioneurocirurgia), la quimioteràpia citostàtica (agents alquilants, platí i anàlegs, antimetabòlits, inhibidors de la topoisomerasa, agents antimicrotúbul i substàncies diverses com la bleomicina, l’asparaginasa i l’actinomicina D), l’hormonoteràpia (cirurgia endocrina ablativa, tractaments hormonals, additius o competitius) i la immunoteràpia (anticossos monoclonals, citocines, teràpia cel·lular adoptiva, vaccins tumorals). Aquests tractaments, generalment associats, inclouen la participació de diferents especialistes (oncòleg, cirurgià, radioterapeuta, patòleg), els quals elaboren els protocols d’actuació uniformada.
Sin. compl.: cranc, mal dolent, mal lleig
V. t.: carcinoma m., melanoma m., neoplĂ sia f., sarcoma m., tumor m.
de Krebs
en cancer
es cáncer
fr cancer
it cancro
la cancrum

cĂ ncer m.
Terminologia de BioquĂ­mica
bioquĂ­mica
V. t.: gen supressor de tumors c. nom. m., hipòxia tumoral c. nom. f., leucèmia f., mutagen m., oncogèn m., protooncogèn m., test de detecció de carcinògens c. nom. m.
en cancer subst.

cĂ ncer m.
Diccionari de les ciències ambientals
epidemiologia
Creixement tumoral dels teixits no coordinat amb les necessitats de l’organisme, de caràcter maligne i que pertorba les funcions biològiques normals. El càncer pot afectar tots els teixits, òrgans i sistemes de moltes espècies animals.
en cancer subst.
es cáncer m.
fr cancer m.

cĂ ncer m.
Diccionari d’agricultura
agricultura
Xancre.
Sin. pref.: xancre m.

cĂ ncer m.
Diccionari de ramaderia
ramaderia
Creixement tumoral dels teixits, de caràcter maligne i pertorbador de les funcions biològiques normals.
es cáncer m.

CĂ ncer m.
Novetat i llenguatge
enginyeria
Vegeu pàgina 14 de la quarta sèrie.