Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

AportaciĂł a la terminologia geogrĂ fica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigrĂ fica internacional (versiĂł abreujada)
Sistemes d'informaciĂł geogrĂ fica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

BioquĂ­mica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funciĂł del cos humĂ 
Fonaments de fisioterĂ pia i fisioterĂ pia comunitĂ ria
Genètica
Infermeria comunitĂ ria (1a part)
Infermeria comunitĂ ria (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
MĂşsculs
Ossos i articulacions
PromociĂł de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de BioquĂ­mica
Vocabulari de biologia de la reproducciĂł
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

EstadĂ­stica
Glossari de corrosiĂł
Magnituds, unitats i sĂ­mbols en quĂ­mica fĂ­sica
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurĂ­dic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
IntroducciĂł als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
PercepciĂł i atenciĂł
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 1 (7 registres)
veureembornal1 (VOCFOR)
 conservaciĂł i lleure en el medi forestal. instal·lacions. espais protegits
veureembornal1 (DCA)
 urbanisme
veureembornal (BMC)
 parts de bastiments
veureembornal (LMC)
 construcciĂł
veureembornal2 (VOCFOR)
 obres de fĂ brica
veureembornal2 (DCA)
 ecologia
veureembornal de carboni (DMCSC)
 gestiĂł i Ăşs sostenible del sòl
 qualitat, avaluaciĂł, degradaciĂł i protecciĂł de sòls
Cerca embornal a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

embornal1 m.
Vocabulari forestal
conservació i lleure en el medi forestal. instal·lacions. espais protegits
V.: embornal2 m.

embornal1 m.
Diccionari de les ciències ambientals
urbanisme
Forat de desguàs practicat a cada costat d’una embarcació, d’una calçada, etc.
en scupper subst.
es imbornal m.
fr daleau m., dalot m.

embornal m.
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
parts de bastiments
Vegeu la figura 1 (nĂşm. 42).

embornal m.
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
construcciĂł
de Gosse, Gully
en gully-hole, rainwater drain
es imbornal
fr bouche d’égout

embornal2 m.
Vocabulari forestal
obres de fĂ brica
es imbornal m.
fr bouche d’egout c. nom. f., dalot m.

embornal2 m.
Diccionari de les ciències ambientals
ecologia
Fase, procés o mitjà responsable de la desaparició d’un contaminant de l’ambient (per oposició a font). L’aplicació d’embornals ha de tenir en consideració la dinàmica dels contaminants, perquè si hi ha fonts contínues que no són suficientment contrarestades per embornals, el contaminant s’acumula en el sistema i pot superar els llindars de concentració a partir dels quals té efectes perjudicials, en una situació com la de l’efecte d’hivernacle, en què l’aportació de diòxid de carboni a l’atmosfera és superior a la capacitat que tenen els embornals atmosfèrics d’extreure’l, de manera que n’augmenta la concentració i s’intensifica l’efecte.
en sink subst.
es sumidero m.
fr puisard m.

embornal de carboni c. nom. m.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
gestió i ús sostenible del sòl
qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls
Dipòsit natural o artificial que absorbeix carboni resident a l’atmosfera.
Els compartiments ambientals que actuen d’embornals de carboni són els següents: 1) els oceans, en els quals el CO2 precipita en forma de carbonat de calci, fet que suposa una acció reguladora a molt llarg termini; 2) la biomassa vegetal dels ecosistemes terrestres, i 3) els sòls, en els quals el segrest pot tenir lloc en forma de carboni orgànic o carboni inorgànic.
Els sòls emmagatzemen carboni orgànic, principalment, en climes humits i subhumits: incorporen matèria orgànica fresca, la qual evoluciona a biomolècules molt resilients, que poden romandre estabilitzades al sòl durant dècades o centúries, abans de la seva mineralització. També emmagatzemen carboni orgànic en sòls entollats en què la matèria orgànica fresca evoluciona molt lentament i s’acumula (histosols i torberes).
El carboni inorgànic s’acumula principalment en sòls de climes àrids i semiàrids, en els quals es formen horitzons d’acumulació de carbonat de calci, el temps de residència del qual és extremadament llarg.
La importància del paper del sòl en el segrest de carboni resideix en la seva acció ràpida i en la gran extensió de la coberta edàfica a la superfície terrestre. Els sòls del món constitueixen el segon reservori de carboni (darrere dels oceans), amb gairebé tres vegades la quantitat de carboni emmagatzemada en la vegetació i aproximadament el doble que en l’atmosfera.
Per aprofitar el paper del sòl com a embornal de carboni, amb intenciĂł de mitigar el canvi climĂ tic, s’ha llançat la iniciativa internacional “4 per mil”, la qual es proposa el repte d’incrementar en un 4 × 1000 (0,4 %) a l’any l’estoc de carboni en els sòls del mĂłn, incrementant la superfĂ­cie ocupada per boscos o bĂ© fomentant prĂ ctiques agrĂ­coles que contribueixin a augmentar el contingut de carboni al sòl.
V. t.: segrest de carboni c. nom. m.
en carbon sick
es sumidero de carbono
fr puits de carbone
gl sumidoiro de carbono