Cerca general

Cerca avançada
LŪmits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aportació a la terminologia geogràfica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigràfica internacional (versió abreujada)
Sistemes d'informació geogràfica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multiling√ľe de la ci√®ncia del s√≤l
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Bioquímica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funció del cos humà
Fonaments de fisioteràpia i fisioteràpia comunitària
Genètica
Infermeria comunitària (1a part)
Infermeria comunitària (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
M√ļsculs
Ossos i articulacions
Promoció de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de Bioquímica
Vocabulari de biologia de la reproducció
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Estadística
Glossari de corrosió
Magnituds, unitats i símbols en química física
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurídic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
Introducció als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
L√®xic de did√†ctica de la llengua i de les habilitats ling√ľ√≠stiques
(català-castellà-francès-anglès)
Percepció i atenció
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
L√®xic multiling√ľe de la construcci√≥ (catal√†-castell√†-franc√®s-angl√®s-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 2 (20 registres)
veureadreçament (LPV)
 maniobra
veureadreçament (BMC)
 fraseologia
veureera precambriana (ATGC)
 geografia
veureinjecció a la precambra (TTAUTO)
 injecci√≥ del motor di√®sel
veureinjecció a la precambra (VOCAUTO)
veureoperació de Récamier (DEM)
 cirurgia
 obstetr√≠cia i ginecologia
veureoperació de Récamier (DEM)
 cirurgia
 obstetr√≠cia i ginecologia
veurePrecambrià (DGEOL)
 geologia hist√≤rica
veurePrecambrià1 (ATGC)
 geografia
veurePrecambrià1 (TTG)
 geologia
Cerca recam a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

adreçament m.
Lèxic del patí de vela
maniobra
Acció de tornar a la posició vertical de flotabilitat una embarcació sotsobrada.
en addressing
es adrizamiento, desvuelco
fr redressement
nl het recht zetten

adreçament m.
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
fraseologia

era precambriana c. nom. f.
Aportació a la terminologia geogràfica catalana
geografia
Precambrià1.
Sin. pref.: Precambrià1 n. pr. m.

injecció a la precambra c. nom. f.
Terminologia tècnica d’automoció
injecció del motor dièsel
Injecció indirecta.
Sin. pref.: injecció indirecta c. nom. f.
en indirect injection subst., precombustion chamber injection subst.
es inyección en precámara c. nom. f., inyección indirecta c. nom. f.

injecció a la precambra c. nom. f.
Vocabulari de l’automòbil
Injecció indirecta.
Sin. pref.: injecció indirecta c. nom. f.
en indirect injection subst., precombustion chamber injection subst.
es inyección en precámara c. nom. f., inyección indirecta c. nom. f.

operació de Récamier f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
cirurgia
obstetrícia i ginecologia
Raspament uterí.

operació de Récamier f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
cirurgia
obstetrícia i ginecologia
Mètode d’histerectomia per via vaginal.

Precambrià m.
Diccionari de geologia
geologia històrica
Temps geol√≤gics anteriors al Fanerozoic i, per conseg√ľent, al Cambri√†. Terme general, proposat per W. Logan (1841), que ha estat molt emprat, equivalent de Criptozoic, Protozoic, Azoic, Arqueozoic, Agnostozoic, Prepaleozoic i Antecambri√† [Fig. 1U].
en Precambrian
es Prec√°mbrico
fr Précambrien

Precambrià1 n. pr. m.
Aportació a la terminologia geogràfica catalana
geografia
√ąpoca geol√≤gica anterior al Fanerozoic.
Sin. abs.: Arqueà1 n. pr. m., Proterozoic n. pr. m.
Sin. compl.: era precambriana c. nom. f.

Precambrià1 m.
Una taula dels temps geològics
geologia
Terme estratigr√†fic, emprat ja per l'americ√† W. Logan (1841) per a significar els temps geol√≤gics anteriors al Fanerozoic; i per conseg√ľent anteriors al sistema (o per√≠ode) Cambri√†. Sovint, hom l'anomena tamb√© Criptozoic, (compost de diversos eons) oposat a l'√©o Fanerozoic √©s a dir "temps de la vida oculta" i "temps de la vida aparent". En certa manera, els temps precambrians es caracteritzen negativament per la manca quasi absoluta de f√≤ssils i van des de l'origen de la Terra, fa uns 4.500 Ma, fins a -570 Ma, que √©s el comen√ßament del Cambri√†. El lapse de temps representa el 87 per 100 de la Hist√≤ria terrestre. Si hom at√©n, per√≤, a l'edat m√©s antiga enregistrada en una roca, que √©s d'uns 4065 Ma, l'esmentat percentatge baixa solament a un 86 per cent. Els materials que formen el Precambri√† s√≥n predominantment metam√≤rfics i ignis; el recobriment per terrenys m√©s recents n'obstaculitza l'an√†lisi estratigr√†fica. Aflora solament als anomenats escuts, que formen el cor dels continents. Pel que fa a la natura dels materials, hi ha hagut una evident evoluci√≥ general en els tipus de roques que s'han anat formant al llarg d'aquest temps; les roques sediment√†ries poc o gens metamorfitzades es troben i s√≥n m√©s freq√ľents a la part m√©s recent del Precambri√†. No √©s f√†cil d'establir una divisi√≥ del Precambri√†; hi ha un consens generalitzat a acceptar una divisi√≥ √†mplia en tres grans intervals de temps geol√≤gics que, de m√©s modern a m√©s antic, s√≥n: el Proterozoic (o Algonqui√†) dels autors americans): de -570 a 2.500 Ma; l'Arque√† de 2,5 Ga 4,0 Ga; i el Prearque√†, Catarque√†, o Prisco√† anterior als 4 Ga i que s√≥n uns temps primitius obscurs que van des de la roca m√©s antiga datada radiocronol√≤gicament (4.065 Ma) fins a l'origen de la Terra i que, per conseg√ľent, no s√≥n representats per cap roca terrestre; s√≥n els temps pregeol√≤gics i que s'allunyen del principi de l'uniformitarisme (de fet, aquest principi esdev√© cada cop m√©s t√®rbol a mesura que hom penetra, en sentit descendent, dins les s√®ries del Precambri√†). Hom tendeix a conferir el rang d'e√≥ a les tres unitats esmentades. Els principis de divisi√≥ del Precambri√† no s√≥n f√†cils d'establir; no hi s√≥n aplicables els biostratigr√†fics, com ocorre amb el Fanerozoic. En el Precambri√† cal adoptar els principis basats en la composici√≥ litostratigr√†fica i en els elements de natura diastr√≤fica. Segons Salop (1983), l'an√†lisi de les dades geol√≤giques i geocronol√≤giques del Precambri√† revela que els esdeveniments diastr√≤fics observats a diversos escuts s'han escaigut dins els mateixos intervals geocronol√≤gics concrets i que la natura dels sistemes, o unitats compreses entre aquests esdeveniments diastr√≤fics, √©s arreu molt semblant (composici√≥ rocosa, medi geoqu√≠mic, estructures, tipus de vida). Es de remarcar que els cinc grans cicles orog√®nics de Salop (kenori√†: 2,8-2,6 Ga; careli√† 2,0-1,9 Ga; grenville: 1 Ga; i katangui√†: 0,68-0,65 Ga) corresponen sorprenentment amb les "ruptures" o m√≠nims de la corba de freq√ľ√®ncia de Dearley (1965) o amb els anomenats "nombres m√†gics" de Holmes: 2,75 Ga, 1,95 Ga, 1,075 Ga, 0,65 Ga i 0,18 Ga. Pel que fa a la vida en el Precambri√†, els esferoides (algues) m√©s antics trobats, sembla que s'allunyen a 3,4 Ga i el primer bacteri a 3,2 Ga; els metazous, per√≤, sembla que no apareixen fins al Vendi√† (Proterozoic m√©s recent): 660-570 Ma.
Sin. compl.: Precàmbric1 m.
V. t.: Protozoic1 m., Azoic1 m., Eozoic m., Arqueozoic1 m., Agnostozoic m., Prepaleozoic m., Criptozoic1 m., Antecambrià1 m.
en Precambrian subst.
es Prec√°mbrico m.
fr Précambrien m.