|
amalgama d’argent f. | Diccionari de geologia | mineralogia descriptiva | Amalgama. | en silver-amalgam | es amalgama de plata | fr amalgame d’argent |
|
argent m. | Diccionari enciclopèdic de medicina | cirurgia | farmacologia | material mèdic i ortopèdic | quĂmica | Element metĂ l·lic gairebĂ© sempre de valència 1, de sĂmbol Ag, de nombre atòmic 47 i de massa atòmica 107,870. És el metall de mĂ©s elevat poder reflector i el millor conductor de la calor i de l’electricitat. És utilitzat en la fabricaciĂł d’instruments de cirurgia i els seus composts emprats en farmĂ cia sĂłn molt nombrosos. | Sin. compl.: plata | , Agde Silber | en silver | es plata | fr argent | it argento |
|
argent1 m. | Diccionari de geologia | geoquĂmica | Element, Ag; Z, 47; m. at., 107,87; grup 11è, amb dos isòtops estables: 107Ag (51,82 %) i 109Ag (48,18 %). El primer Ă©s radiogènic en part, producte de la desintegraciĂł del 107Pd. AbundĂ ncies: clarke, 0,07 ppm; Terra, 0,08 ppm; i condrites CI, 0,216 ppm. Roques Ăgnies: ultramĂ fiques, 0,05 ppm; bĂ siques, 0,11 ppm; intermèdies, 0,07 ppm; Ă cides i sienites, 0,05 ppm. Hom nomĂ©s en coneix el contingut a les argiles (0,1 ppm), mentre que no hi ha dades fiables per als gresos i carbonats. Radi metĂ l·lic, 1,40. IĂł +1 de radi 1,31 en coordinaciĂł 8. CarĂ cter calcòfil i sideròfil menys acusat. L’argent natiu contĂ© sovint or, coure i d’altres metalls en soluciĂł sòlida fins mĂ©s del 10 %. Els principals minerals sĂłn sulfurs o sulfosals: argentita, acantita, proustita, etc. Hom beneficia el metall de tots aquests minerals; la mĂ©s gran part de la producciĂł, però, Ă©s un subproducte, pel fet que la galena, la calcopirita i d’altres sulfurs poden tenir argent en quantitats explotables. El Ag Ă©s enriquit als darrers cristal·litzats magmĂ tics i als lĂquids hidrotermals. En condicions superficials, el Ag Ă©s mòbil en els medis Ă cids i neutres, poc mòbil en els oxidants i molt immòbil en els bĂ sics (pH 7,5) i reductors. Per això Ă©s poc freqĂĽent l’existència de placers d’argent natiu. És molt adsorbit pels òxids de Fe i Mn. El contingut als sòls Ă©s de 0,1 ppm; a les aigĂĽes continentals, de 0,3 ppb, i a l’oceĂ , de 0,04 ppb amb un temps de residència de 4 · 104 a. | Sin. compl.: plata1 f. | en silver | es plata | fr argent |
|
argent m. | AportaciĂł a la terminologia geogrĂ fica catalana | geografia | Element quĂmic (sĂmbol, Ag). Es troba natiu (en forma de dendrites), forma filons o bĂ© integra altres minerals (com ara la galena). Color propi (argentat) i brillantor metĂ l·lica. | Sin. compl.: plata f. |
|
|
|