|
a mà armada1 loc. adv. | Diccionari jurídic | dret | Amb armes. | Ex.: La van detenir per haver atracat un banc a mà armada. | es a mano armada |
|
a mà armada2 loc. adj. | Diccionari jurídic | dret | Amb armes. | Ex.: Segons la sentència s’ha d’estar dos anys i quatre mesos a la presó per atracament a mà armada. | es a mano armada |
|
agulla d’armar f. | Diccionari de pesca | pesca | Peça allargada i plana, de fusta o de plàstic, acabada en punxa per una banda, i per l’altra, en forca, o acabada en forca per les dues bandes, en la qual s’emmagatzema fil, i que serveix per armar o adobar les xarxes. | es aguja f. |
|
alumofarmacosiderita f. | Diccionari de geologia | mineralogia descriptiva | Mineral, espècie, hidroarsenat hidratat de potassi i d’alumini, KAl4(AsO4)3(OH)4 · 6,5H2O; cúbic; Pe: 2,676; translúcid, color blanc. Es troba formant agregats de grànuls o crostes. | en alumopharmacosiderite | es alumofarmacosiderita | fr alumopharmacosidérite |
|
anèmia hemolítica immunitària induïda per fàrmacs f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | farmacologia | hematologia i hemoteràpia | immunologia | semiologia | Anèmia hemolítica produïda per determinats fàrmacs que provoquen l’aparició d’anticossos dirigits contra determinants antigènics dels eritròcits. Els fàrmacs incriminats són molt diversos i actuen segons la formació d’immunocomplexos fàrmac-antifàrmac (àcid nalidíxic, antazolina, cefotaxima, cimetidina, clorpromazina, clorpropamida, dipirona, diclofenac, estreptomicina, eritromicina, fenacetina, hidralazina, hidroclorotiazida, insulina, isoniazida, melfalan, metotrexat, paracetamol, PAS, probenecida, quinidina, quinina, rifampicina, sulindac, sulfamides, tolmetina, triamterè, zomepirac, etc.), l’adsorció ferma del fàrmac sobre la superfície eritrocítica (cefalotina, cefaloridina, cefalexina, cefazolina, cefamandole, cisplatí, eritromicina, penicil·lina, tetraciclina, tolbutamida) o la formació d’autoanticossos (alfametildopa, àcid mefenàmic, clorpromazina, estreptomicina, fenacetina, levodopa, procaïnamida). |
|
aparell d’alarma c. nom. m. | Diccionari per a ferroviaris | transport ferroviari | Maneta situada en els cotxes de viatgers perquè aquests puguin parar el tren en cas de necessitat; el més corrent és que actuïn posant la canonada general en relació lliure amb l’atmosfera. | es aparato de alarma | fr signal d’alarme |
|
|
|