|
|
| balanç1 m. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Relació entre la quantitat de matèria orgà nica aplicada al sòl i la quantitat mineralitzada en un temps determinat.
El balanç té per objectiu valorar el resultat dels processos de descomposició i mineralització de la matèria orgà nica aplicada, i dels processos d’estabilització dels compostos orgà nics al sòl en forma de substà ncies húmiques. També avalua el manteniment o la millora de la qualitat del sòl.
En un ecosistema, mentre perdurin els mateixos factors de control, l’activitat biològica fa que el sòl tendeixi a un estat d’equilibri dinà mic, cosa que explica que el contingut de matèria orgà nica del sòl no augmenti indefinidament, sinó que presenti una tendència asimptòtica a valors caracterÃstics per a cada ecosistema i tipus de sòl.
En un agrosistema, l’estat d’equilibri dinà mic de la matèria orgà nica es veu afectat per les caracterÃstiques fisicoquÃmiques del sòl, el sistema de maneig del sòl (agricultura de secà —agricultura de temporal, a Mèxic—, agricultura de regadiu, agricultura convencional, agricultura ecològica o agricultura de conservació, entre altres), el tipus de cultiu, la incorporació de restes de collites (quantitat i composició), l’aplicació de materials fertilitzants orgà nics (fems, compost, adob en verd o altres), el conreu o el pasturatge, entre altres prà ctiques agrÃcoles.
Per gestionar i evitar que es degradi la fertilitat fÃsica del sòl (agregació, estructuració, porositat, aeració, hà bitat per als organismes del sòl, permeabilitat) cal conèixer no només el contingut de matèria orgà nica oxidable (anà lisi clà ssica), sinó també la relació C /N, la velocitat a la qual evolucionen els components orgà nics i, en definitiva, establir un balanç húmic entre les aportacions i les pèrdues, i establir la quantitat de matèria orgà nica que cal aplicar.
S’han desenvolupat diversos models teòrics, entre els quals hi ha els següents: el d’Henin i Dupuis (1945), el de Jenkinson i Rayner (1976), el de Jenkinson i Rayner (1977), el de Kolenbrander (1981), el de Janssen (1984) o el de Boiffin (1986); el seu ús es veu limitat per la inexistència de les dades necessà ries. |
|
| balanç2 m. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | fertilitat quÃmica del sòl | En fertilitat de sòls, relació entre el subministrament d’un recurs des de diverses fonts i el seu consum, en un perÃode de temps determinat, generalment un cicle productiu o una rotació de cultius completa.
En el subministrament es consideren tant les aportacions externes (material fertilitzant, aigua de reg o altres) com les aportacions internes (meteorització, residus del cultiu anterior i mineralització, entre altres). En el consum cal diferenciar les pèrdues (per percolació, volatilització o erosió) i les extraccions del cultiu; pel que fa a aquestes darreres, una part s’exporta amb la collita i una altra es restitueix al sòl amb els residus de la collita.
El balanç és molt utilitzat en la gestió de nutrients, matèria orgà nica i aigua. El resultat d’un balanç pot ser positiu, si al final hi ha més recurs en el sòl que al principi, o negatiu, en cas contrari. Un cas extrem de balanç negatiu es produeix quan el cultiu extreu nutrients en quantitats que no es compensen al llarg dels anys i la fertilitat del sòl s’esgota, com va succeir al segle xviii amb el conreu de canya de sucre al Brasil. | | V.: assessorament en fertilització c. nom. m., balanç húmic c. nom. m., fertilització f., mineria de sòls c. nom. f., nutrient m. | | en balance, equilibrio | | es balance | | fr bilan | | gl balance | | pt balanço |
|
| balanç m. | | Fonaments d’economia | | economia | | Eina simple per a resumir la situació financera d’una empresa o institució que mostra els actius a l’esquerra i els passius a la dreta en una sola taula de dades. | | V. t.: actiu m., passiu m. | | en T-account subst. |
|
|
|