|
|
| agricultura convencional c. nom. f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Sistema agrÃcola que té com a finalitat obtenir altes produccions (alta eficiència) i per aconseguir-ho utilitza una gran quantitat d’entrades externes (energia fòssil, fertilitzants sintètics, biocides).
Aquest tipus d’agricultura va començar a practicar-se a Espanya a partir de la dècada dels anys cinquanta del segle xx amb la mecanització del camp. Dona una gran importà ncia al conreu del sòl, el qual és vist com una peça clau i imprescindible per poder obtenir produccions elevades. Per aquest motiu, s’han arribat a emprar progressivament arades cada vegada més grans, que remouen un major volum de sòl i exigeixen tractors cada vegada més potents.
Aquest tipus d’agricultura té els avantatges següents: 1) permet obtenir altes produccions; 2) és una agricultura productiva enfocada a l’exportació del producte, per la qual cosa obté productes estandarditzats per a un mercat que coneix; 3) té majors retorns econòmics, i 4) pot abastir d’aliments i nutrients una major població a preus més assequibles.
Com a desavantatges, cal mencionar els següents: 1) la mecanització requereix disposar de grans superfÃcies, la qual cosa ha portat a eliminar mesures tradicionals de conservació de sòls i aigües (bancals i terrasses), sense que hagin estat substituïdes per altres mesures de conservació compatibles amb l’ús de maquinà ria; 2) el conreu del sòl condueix a una mineralització progressiva de la matèria orgà nica i a una degradació gradual de l’estructura de la terra, amb un augment del risc d’encrostament superficial i de formació de soles d’arada; 3) prescindeix de les rotacions de cultius i se centra en el monocultiu o en unes rotacions molt curtes; 4) és aliena als cicles dels nutrients i a l’ús dels recursos naturals amb criteris de sostenibilitat; 5) l’ús inadequat de la mecanització, amb un nombre gran de passades d’arada, juntament amb l’absència de mesures de conservació del sòl, ha contribuït fortament a potenciar els processos erosius, especialment en camps en vessant. | | V. t.: agricultura de conservació c. nom. f., agricultura industrial c. nom. f., criteris de sostenibilitat c. nom. m. pl. | | en conventional agriculture | | es agricultura convencional | | fr agriculture conventionnelle | | gl agricultura convencional | | pt agricultura convencional |
|
| angiografia convencional f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | angiologia | | cardiologia | | cirurgia | | tècniques diagnòstiques i de tractament | | Angiografia que hom efectuava per punció percutà nia (directa) d’un vas de trajecte superficial o bé per mitjà de l’exposició quirúrgica del vas que calia cateteritzar. Actualment es realitza per cateterisme arterial, mitjançant la punció arterial a distà ncia (tècnica de Seldinger); l’abordatge arterial usat habitualment és el de l’artèria femoral comuna, per bé que també es fa servir l’abordatge axil·lar i humeral. |
|
| conreu convencional c. nom. m. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Tècnica de maneig del sòl que consisteix en un conjunt d’operacions de treball del sòl amb arreus de tracció animal o mecà nica. Es caracteritza per la realització de treballs profunds, ja sigui amb arreus que desplacen i voltegen el prisma de sòl (arades de pala o de disc) o amb arades rotatives.
Té els objectius següents: 1) afavorir les condicions fÃsiques en la part superior del sòl perquè resultin adequades per a la germinació de les llavors, la naixença de les plà ntules i el creixement de les arrels; 2) millorar la infiltració i, amb això, la conservació del sòl i l’aigua; 3) gestionar els residus de collita; 4) controlar les males herbes (plantes adventÃcies); 5) incorporar agroquÃmics per millorar la producció dels cultius. | | V.: arada f., conreu a nivell c. nom. m., treball de conservació c. nom. m., conreu de disc en presembra c. nom. m., treball de birbada c. nom. m., conreu mÃnim c. nom. m., conreu profund c. nom. m., conreu segons les corbes de nivell c. nom. m., conreu superficial c. nom. m. | | en conventional tillage | | es laboreo convencional, labranza convencional | | fr labour conventionnelle | | gl labranza convencional | | pt preparo convencional |
|
| convenció de Ramsar c. nom. f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | gestió i ús sostenible del sòl | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Convenció signada a Ramsar (Iran) el 1971 (modificada el 1982 i 1987) que té per objectiu la identificació de zones humides per construir la llista Ramsar i per a la conservació i ús racional de les zones humides com a ecosistemes. S’han de dur a terme les corresponents accions locals i nacionals, i fomentar la cooperació internacional, per contribuir a l’assoliment del concepte de desenvolupament sostenible a escala global. Aquesta convenció ha portat a establir plans estratègics especÃfics per a la defensa de les zones humides.
En la definició de zona humida s’hi inclouen llacs, rius, aqüÃfers subterranis, pantans, maresmes, pastures humides, torberes, oasis, deltes, baixos de marea, manglars, zones costaneres, esculls coral·lins i llocs artificials com estanys piscÃcoles, arrossars, reservoris i salines.
A aquesta iniciativa de la UNESCO s’hi poden adherir els membres de l’Organització de les Nacions Unides o de les seves agències especialitzades mitjançant la signatura d’adhesió. Cal destacar que no hi ha una convenció equivalent per a la protecció dels sòls. | | en Ramsar convention | | es convención de Ramsar | | fr convention de Ramsar | | gl convención de Ramsar |
|
| Convenció sobre la protecció del patrimoni mundial cultural i natural n. pr. f. | | Diccionari de les ciències ambientals | | ciències polÃtiques | | Conveni aprovat per la Conferència General de la UNESCO a ParÃs el 1972 que estableix els criteris per a incloure els indrets naturals i culturals en un registre del patrimoni mundial de valor excepcional, entre els quals hi ha el fet de contenir els hà bitats naturals més representatius i més importants per a la conservació in situ de la diversitat biològica o el fet de ser un exemple eminent d’ocupació tradicional del territori representativa d’una determinada cultura. L’any 1997 havia estat ratificada per més de cent cinquanta estats. | | Sin. compl.: Conveni de ParÃs1 n. pr. m. | | en Convention concerning the protection of the world cultural and natural heritage n. pr. | | es Convenio para la protección del patrimonio cultural y natural mundial n. pr. m. | | fr Convention concernant la protection du patrimoine mondial culturel et naturel n. pr. f. |
|
|
|