Diccionari General DCT

Cerca desviació a

DIEC2 DDLC CTILC BDLEX DCVB Sinònims TERMCAT

canal de desviació c. nom. m.

Diccionari multilingüe de la ciència del sòl

qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls

En el context de la conservació de sòls i aigües, canal de terra excavat, que talla la longitud d’un vessant per interceptar i conduir l’aigua d’escolament superficial fins a una zona estabilitzada amb vegetació. Els seus elements són el talús superior, el fons i el cavalló a la part inferior, que és el que reté l’aigua.
Es construeix transversalment al vessant, seguint la línia d’una corba de nivell, amb un pendent longitudinal de l’1 % i una longitud màxima de 50 m. La seva secció és trapezoïdal i les dimensions es calculen en funció de les intensitats màximes de les pluges, el coeficient d’escolament i un període de retorn de deu a quinze anys. El cavalló, un cop compactat, es protegeix sembrant-hi gramínies i fabàcies.

Sin. compl.: canal de difusió de les aigües c. nom. m.

V.: cavalló m., canal m., canal de desguàs² c. nom. m., coeficient d’escolament c. nom. m., període de retorn c. nom. m.

en diversion canal, diversion channel

es canal de desviación

fr canal de diversion

gl canal de desviación

pt canal de desvio

desviació f.

Vocabulari forestal

teoria i estadística

fr écart m.

desviació f.

Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge

registre acumulatiu

en deviation subst.

desviació f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

conceptes generals i de suport

semiologia

Separació d’un òrgan o part del cos, d’un eix, d’una reacció, d’un fenomen, d’una conducta, etc., de la seva direcció, forma, contextura, etc., normals.

de Ablenkung

en deviance, deviation

es desviación

fr déviation

it deviazione

desviació f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

investigació, metodologia i estadística

Terme estadístic que designa el fet que una dada, un element o una corba estadística no corresponguin al terme mitjà o se separin de la majoria.

de Ablenkung

en deviance, deviation

es desviación

fr déviation

it deviazione

desviació f.

Diccionari per a ferroviaris

transport ferroviari

1. Fet de desviar.

fr détournement, déviation

2. Conjunt d’elements que s’utilitza per bifurcar una via en dues, de manera que es pugui fer anar els trens per una o altra segons convingui.

3. Lloc on se separen les esplanacions de dues línies que han anat juntes un cert espai, encara que en vies independents.

Sin. compl.: desviament m., trasviament m.

es desviación

desviació a l’esquerra f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

hematologia i hemoteràpia

Expressió d’Arneth per a qualificar l’augment del percentatge de neutròfils de nucli poc lobulat, amb disminució del de neutròfils amb nucli polilobulat.

desviació a la dreta f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

hematologia i hemoteràpia

Expressió d’Arneth per a qualificar l’augment del percentatge de neutròfils amb nucli polilobulat, amb disminució del de neutròfils de nucli poc lobulat.

desviació axial f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

cardiologia

tècniques diagnòstiques i de tractament

Desviació de l’eix elèctric del cor, a dreta o esquerra, deguda a alteració de la posició anatòmica cardíaca o de la conducció intraventricular. Les derivacions monopolars d’extremitats ens pemeten de determinar la situació de l’eix: quan a VF apareix una gran R i a VL una gran S, l’eix elèctric és vertical; quan a VF hi ha una gran S i a VL una gran R, l’eix és horitzontal; i quan a VF i a VL hi predomina l’R, l’eix elèctric és oblic.

Sin. compl.: desviació de l’eix elèctric del cor

desviació causal c. nom. f.

Diccionari jurídic

dret penal

Desviació d’un curs causal en què el curs es desenvolupa d’una manera diferent de com se l’havia representat però amb el mateix resultat que preveia.

es desviación causal