|
bec d’estany m. | Diccionari de geologia | cristal·lografia | Macla de bec d’estany. | en elbow twin, twinned cassiterite | es pico del estaño |
|
estany m. | Diccionari enciclopèdic de medicina | quĂmica | Element metĂ l·lic del grup IV A de la taula periòdica, molt dĂşctil i mal·leable, poc dur i poc resistent a la tracciĂł, que presenta tres varietats al·lotròpiques enantiotròpiques, l’estany blanc, el gris i el frĂ gil. Normalment actua amb valència +2 i +4, malgrat que tambĂ© es pot presentar amb -4. El seu nombre atòmic Ă©s 50, la seva massa atòmica 118,69, i el sĂmbol Sn. Si hom el frega amb la mĂ se’n desprèn una lleugera olor. Rar en estat natiu, l’estany es presenta, sobretot, en forma d’òxid; el seu mineral mĂ©s important Ă©s la cassiterita (SnO2). Ateses la seva inalterabilitat i la seva resistència a la corrosiĂł, hom empra aquest mineral per a la protecciĂł de certs metalls, com el coure i el ferro. En la indĂşstria alimentĂ ria Ă©s emprat sota la forma de tubs o de lĂ mines i tambĂ© per a la fabricaciĂł de llauna, que absorbeix mĂ©s de la meitat de la producciĂł de l’estany. TambĂ© la indĂşstria farmacèutica l’usa per a tubs i recipients. | , Snde Zinn | en tin | es estaño | fr Ă©tain | it stagno |
|
estany1 m. | Diccionari de geologia | geoquĂmica | Element, Sn; Z, 50; m. at., 118,690; grup 14è. Mescla de deu isòtops estables: 112, 114, 115, 116, 117, 118, 119, 120, 122 i 124, dels quals el 116Sn (14,30 %), el 118Sn (24,03 %) i el 120Sn (32,85 %) sĂłn els mĂ©s abundants. El nĂşclid 115 Ă©s radiogènic en part fill del 115In. AbundĂ ncia: clarke, 2,1 ppm; Terra, 0,71 ppm i condrites CI, 1,72 ppm. A les roques Ăgnies augmenta a poc a poc amb el carĂ cter Ă cid: des de 0,5 ppm a les roques ultramĂ fiques fins a 3 ppm a les Ă cides. Les argiles sĂłn variables (1,5-10 ppm), mentre que els gresos i les calcĂ ries sĂłn baixos (0,1-0,2 ppm). El metall Ă©s extret de la cassiterita i d’altres minerals en grau molt mĂ©s petit. Es presenta natiu (radi 1,59) i amb nombres d’oxidaciĂł +2 (radi 0,93) als sulfurs i +4 (radi 0,71 en coordinaciĂł 6) als òxids. TĂ© carĂ cter sideròfil (natiu), calcòfil (+2) i litòfil (+4). Les fĂ cies Ă cides dels granitoides dits especialitzats estan relacionades amb els jaciments primaris mĂ©s importants; tambĂ© ho sĂłn els greisens. En el cicle extern Ă©s molt immòbil i roman als sòls residuals. L’aigua oceĂ nica en contĂ© 0,08 ppb. | en tin | es estaño | fr Ă©tain |
|
|
|