Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
AportaciĂł a la terminologia geogrĂ fica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigrĂ fica internacional (versiĂł abreujada)
Sistemes d'informaciĂł geogrĂ fica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
BioquĂ­mica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funciĂł del cos humĂ 
Fonaments de fisioterĂ pia i fisioterĂ pia comunitĂ ria
Genètica
Infermeria comunitĂ ria (1a part)
Infermeria comunitĂ ria (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
MĂşsculs
Ossos i articulacions
PromociĂł de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de BioquĂ­mica
Vocabulari de biologia de la reproducciĂł
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
EstadĂ­stica
Glossari de corrosiĂł
Magnituds, unitats i sĂ­mbols en quĂ­mica fĂ­sica
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurĂ­dic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
IntroducciĂł als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
PercepciĂł i atenciĂł
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 1 (8 registres)
veuremercuri (VMIN)
 mineralogia
veuremercuri (AQQ)
 quĂ­mica
veuremercuri (DEM)
 farmacologia
 odontoestomatologia
 quĂ­mica
veuremercuri (BIOQ)
 bioquĂ­mica
veuremercuri1 (DGEOL)
 geoquĂ­mica
veuremercuri (ATGC)
 geografia
veuremercuri (DCA)
 quĂ­mica
veuremercuri2 (DGEOL)
 mineralogia descriptiva
Cerca mercuri a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

mercuri m.
Vocabulari de mineralogia
mineralogia
Espècie.
Sin.: alborca f., argent viu c. nom. m., hidrargir m.
en mercury subst., hydrargyrum subst., quicksilver subst.
mercuri m.
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
quĂ­mica
en mercury subst.
, Hg
mercuri m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
farmacologia
odontoestomatologia
quĂ­mica
Element metĂ l·lic pertanyent al grup II B de la taula periòdica, situat entre l’or i el tal·li. És lĂ­quid a la temperatura ambient i d’un color blanc d’argent, per la qual cosa, i tambĂ© a causa de la seva mobilitat, Ă©s anomenat argent viu. El seu sĂ­mbol Ă©s Hg (del nom llatĂ­ hydrargyrum), el seu nombre atòmic 80 i la massa atòmica 200,59. La seva densitat a 20 °C Ă©s de 13,546 g/ml. El mineral de mercuri mĂ©s important Ă©s el cinabri (HgS). Nombrosos metalls es dissolen en el mercuri i formen les anomenades amalgames. El mercuri i els seus composts sĂłn tòxics; llurs vapors penetren a travĂ©s de tota la superfĂ­cie del cos. Dels seus composts, en uns actua amb un nombre d’oxidaciĂł de +2 (els mercĂşrics) i en altres amb el grau de +1 (els mercurosos). Tant el mercuri com les seves sals han estat emprats en terapèutica com a purgants, com a antiinflamatoris, com a antisifilĂ­tics, antisèptics intestinals, desinfectants i astringents, bĂ© que, a causa de llur toxicitat, llur Ăşs ha disminuĂŻt considerablement. Avui, el mercuri Ă©s emprat sobretot en la fabricaciĂł de termòmetres, baròmetres, manòmetres, lĂ mpades elèctriques de descĂ rrega, etc.
Sin. compl.: hidrargir
de Quecksilber
en mercury
es mercurio
fr mercure
it mercurio
mercuri c. nom. m.
Terminologia de BioquĂ­mica
bioquĂ­mica
en mercury subst.
mercuri1 m.
Diccionari de geologia
geoquĂ­mica
Element, Hg; Z, 80; m. at., 200,59; grup 12è. Té set isòtops estables de massa 196, 198, 199, 200, 201, 202 i 204; el primer és el menys abundant (0,146 %) i el 202, que és en part radiogènic (desintegració del 202Pb), el que més (29,80 %). Té un ió de radi 1,14, coordinació 6; en estat metàl·lic, radi 1,55. Té un caràcter calcòfil molt marcat. En medi superficial és molt mòbil, pel caràcter volàtil del vapor i del metilmercuri; en presència d’aigua, la mobilitat és de mitjana a alta en medi oxidant i àcid, i molt baixa en medi neutre i bàsic, i també en els medis reductors, en ésser fixat pels sulfurs i per la matèria orgànica. És fàcil d’assimilar en tots els compostos. El cinabri n’és el mineral més important i la mena, del qual deriva l’element natiu; alguns sulfurs presenten continguts de Hg en substitució de Cd, Ag i Pb; és també relativament abundant als magmes. És molt tòxic per als éssers vius; nombrosos organismes inferiors sintetitzen metilmercuri, cosa que fa que pugui ser inhalat per la respiració, i la taxa de concentració més alta es presenta a les vísceres dels organismes superiors aquàtics. Abundàncies: clarke, 8 ppb; Terra, 10 ppb, i condrites CI, 395 ppb; a les roques ígnies és de 8-10 ppb; les argiles són més riques en mercuri (350 ppb), mentre que els gresos (30 ppb) i les calcàries (40 ppb) en tenen continguts poc variables. La concentració als sòls és petita (30 ppb), i també ho és a les aigües continentals (0,007 ppb) i a l’oceà (0,03 ppb), on el temps de residència és de 8 · 104 a.
Sin. compl.: argent viu m., hidrargir m.
Sin. vulg.: aigua que no banya f., alborca f.
en mercury
es azogue, hidrargirio, mercurio
fr mercure
mercuri m.
AportaciĂł a la terminologia geogrĂ fica catalana
geografia
Element quĂ­mic (sĂ­mbol, Hg). Metall lĂ­quid. Se solidifica a −38,9 °C. Es troba en forma de gotes en el cinabri.
mercuri m.
Diccionari de les ciències ambientals
quĂ­mica
Metall líquid a la temperatura ordinària, molt pesant, de color blanc d’argent (símbol, Hg; nombre atòmic, 80; pes atòmic, 200,59). Una de les fonts d’emissió més importants d’aquest contaminant tòxic i bioacumulable és la incineració de residus. El mercuri, o els seus compostos, inhalat o absorbit a través de la pell, produeix alteracions en el sistema nerviós, i la intoxicació per ingestió pot produir la mort.
V. t.: malaltia de Minamata f.
en mercury subst.
es mercurio m.
fr mercure m.
mercuri2 m.
Diccionari de geologia
mineralogia descriptiva
Mineral, espècie, mercuri natiu, Hg (el qual pot contenir argent); lĂ­quid a la temperatura normal, cristal·litza als −28,9 °C en el sistema trigonal; Pe: 13,60-14,26; lluĂŻssor metĂ l·lica argentada; opac; color blanc d’estany, blanc grisĂłs; ratlla blanca. Es troba formant gotes o bosses dins el cinabri dels jaciments hidrotermals.
Sin. abs.: mercuri natiu m.
Sin. vulg.: alborca f.
en mercury
es mercurio
fr mercure