|
mercuri m. | Diccionari enciclopèdic de medicina | farmacologia | odontoestomatologia | quĂmica | Element metĂ l·lic pertanyent al grup II B de la taula periòdica, situat entre l’or i el tal·li. És lĂquid a la temperatura ambient i d’un color blanc d’argent, per la qual cosa, i tambĂ© a causa de la seva mobilitat, Ă©s anomenat argent viu. El seu sĂmbol Ă©s Hg (del nom llatĂ hydrargyrum), el seu nombre atòmic 80 i la massa atòmica 200,59. La seva densitat a 20 °C Ă©s de 13,546 g/ml. El mineral de mercuri mĂ©s important Ă©s el cinabri (HgS). Nombrosos metalls es dissolen en el mercuri i formen les anomenades amalgames. El mercuri i els seus composts sĂłn tòxics; llurs vapors penetren a travĂ©s de tota la superfĂcie del cos. Dels seus composts, en uns actua amb un nombre d’oxidaciĂł de +2 (els mercĂşrics) i en altres amb el grau de +1 (els mercurosos). Tant el mercuri com les seves sals han estat emprats en terapèutica com a purgants, com a antiinflamatoris, com a antisifilĂtics, antisèptics intestinals, desinfectants i astringents, bĂ© que, a causa de llur toxicitat, llur Ăşs ha disminuĂŻt considerablement. Avui, el mercuri Ă©s emprat sobretot en la fabricaciĂł de termòmetres, baròmetres, manòmetres, lĂ mpades elèctriques de descĂ rrega, etc. | Sin. compl.: hidrargir | , Hgde Quecksilber | en mercury | es mercurio | fr mercure | it mercurio |
|
mercuri1 m. | Diccionari de geologia | geoquĂmica | Element, Hg; Z, 80; m. at., 200,59; grup 12è. TĂ© set isòtops estables de massa 196, 198, 199, 200, 201, 202 i 204; el primer Ă©s el menys abundant (0,146 %) i el 202, que Ă©s en part radiogènic (desintegraciĂł del 202Pb), el que mĂ©s (29,80 %). TĂ© un iĂł de radi 1,14, coordinaciĂł 6; en estat metĂ l·lic, radi 1,55. TĂ© un carĂ cter calcòfil molt marcat. En medi superficial Ă©s molt mòbil, pel carĂ cter volĂ til del vapor i del metilmercuri; en presència d’aigua, la mobilitat Ă©s de mitjana a alta en medi oxidant i Ă cid, i molt baixa en medi neutre i bĂ sic, i tambĂ© en els medis reductors, en Ă©sser fixat pels sulfurs i per la matèria orgĂ nica. És fĂ cil d’assimilar en tots els compostos. El cinabri n’és el mineral mĂ©s important i la mena, del qual deriva l’element natiu; alguns sulfurs presenten continguts de Hg en substituciĂł de Cd, Ag i Pb; Ă©s tambĂ© relativament abundant als magmes. És molt tòxic per als Ă©ssers vius; nombrosos organismes inferiors sintetitzen metilmercuri, cosa que fa que pugui ser inhalat per la respiraciĂł, i la taxa de concentraciĂł mĂ©s alta es presenta a les vĂsceres dels organismes superiors aquĂ tics. AbundĂ ncies: clarke, 8 ppb; Terra, 10 ppb, i condrites CI, 395 ppb; a les roques Ăgnies Ă©s de 8-10 ppb; les argiles sĂłn mĂ©s riques en mercuri (350 ppb), mentre que els gresos (30 ppb) i les calcĂ ries (40 ppb) en tenen continguts poc variables. La concentraciĂł als sòls Ă©s petita (30 ppb), i tambĂ© ho Ă©s a les aigĂĽes continentals (0,007 ppb) i a l’oceĂ (0,03 ppb), on el temps de residència Ă©s de 8 · 104 a. | Sin. compl.: argent viu m., hidrargir m. | Sin. vulg.: aigua que no banya f., alborca f. | en mercury | es azogue, hidrargirio, mercurio | fr mercure |
|
mercuri m. | Diccionari de les ciències ambientals | quĂmica | Metall lĂquid a la temperatura ordinĂ ria, molt pesant, de color blanc d’argent (sĂmbol, Hg; nombre atòmic, 80; pes atòmic, 200,59). Una de les fonts d’emissiĂł mĂ©s importants d’aquest contaminant tòxic i bioacumulable Ă©s la incineraciĂł de residus. El mercuri, o els seus compostos, inhalat o absorbit a travĂ©s de la pell, produeix alteracions en el sistema nerviĂłs, i la intoxicaciĂł per ingestiĂł pot produir la mort. | V. t.: malaltia de Minamata f. | en mercury subst. | es mercurio m. | fr mercure m. |
|
mercuri2 m. | Diccionari de geologia | mineralogia descriptiva | Mineral, espècie, mercuri natiu, Hg (el qual pot contenir argent); lĂquid a la temperatura normal, cristal·litza als −28,9 °C en el sistema trigonal; Pe: 13,60-14,26; lluĂŻssor metĂ l·lica argentada; opac; color blanc d’estany, blanc grisĂłs; ratlla blanca. Es troba formant gotes o bosses dins el cinabri dels jaciments hidrotermals. | Sin. abs.: mercuri natiu m. | Sin. vulg.: alborca f. | en mercury | es mercurio | fr mercure |
|
|
|