|
|
| coeficient d’eficiència edà fica c. nom. m. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | gestió i ús sostenible del sòl | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Indicador dels guanys de temps o economies d’observació i d’anà lisi en l’aixecament de mapes de sòls quan es comparen metodologies de treball. S’expressa com la relació entre el temps necessari en utilitzar els mètodes de l’edafologia moderna en l’inventari de sòls d’una zona determinada i el temps necessari en utilitzar un mètode que consisteixi únicament a descriure i analitzar els sòls i elaborar el mapa per interpolació.
Quan la cartografia es basa en els principis de l’edafogènesi i la utilització de la fotointerpretació, s’obtenen resultats més precisos i en menys temps en l’establiment de les delineacions. L’eficiència edà fica depèn principalment de la documentació (fotografies aèries, mapes geològics i geomorfològics detallats, anà lisi digital del terreny, etc.), la formació de la persona que realitzarà la prospecció i el model de distribució dels sòls a la coberta edà fica que cal cartografiar.
Jean Boulaine proposa valors del coeficient d’eficiència edà fica d’1 en zona forestal tropical, sense mapa topogrà fic precÃs i fins i tot amb fotografies aèries; de 20 en zones sense coberta vegetal, topografia ondulada, disponibilitat de fotografies aèries o mapa topogrà fic detallat, en zones mediterrà nies, i de 5 a 10 en zones de cultiu. | | V. t.: densitat d’observacions necessà ria c. nom. f., densitat d’observacions real c. nom. f., nivell d’intensitat de les observacions de sòls c. nom. m., densitat d’observacions ideal c. nom. f. | | en coefficient of pedologic efficiency | | es coeficiente de eficiencia edáfica | | fr coefficient d’efficience pédologique | | gl coeficiente de eficiencia edáfica |
|
| deficiència f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | conceptes generals i de suport | | semiologia | | Estat o qualitat de deficient; manca total o parcial de la capacitat de l’organisme per a dur a terme una activitat normal. Segons l’òrgan o el procés afectats és respiratòria, digestiva, motora, etc. Pot ésser causada per una producció insuficient de substà ncies bioactives (hormones, enzims, per exemple) o per l’entrada insuficient d’elements energètics o plà stics (proteïnes, vitamines). | | de Defizienz, Mangel | | en deficiency | | es deficiencia | | fr déficience | | it deficienza |
|
| deficiència f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | fertilitat quÃmica del sòl | Danys que experimenta un ésser viu en no poder adquirir del seu entorn un element o un compost quÃmic, ni biosintetitzar-ne la quantitat suficient. A mesura que augmenta la deficiència, l’organisme manifesta una limitació creixent per realitzar una o diverses funcions vitals i pot arribar a l’extrem de la pèrdua d’aquestes funcions, cosa que pot resultar incompatible amb la supervivència de l’individu i/o dels seus descendents.
En el cas dels cultius, una deficiència progressiva es manifesta mitjançant diversos sÃmptomes, entre els quals cal citar com a més generals l’atròfia, la clorosi foliar i la pèrdua de rendiment agronòmic. En nutrició vegetal, un mateix element quÃmic pot ser nutrient i tòxic, segons la concentració. La deficiència pot estar causada no només per la baixa concentració de l’element en l’entorn, sinó també per la seva baixa disponibilitat, la qual està regulada per factors ambientals de naturalesa fÃsica, quÃmica i biològica.
La deficiència també fa referència a sòls que no contenen un element essencial per a les plantes, en quantitat suficient o bé en forma assimilable. | | V.: anà lisi foliar c. nom. f., assimilabilitat de nutrients c. nom. f., deficiència absoluta c. nom. f., deficiència de bor c. nom. f., deficiència de calci c. nom. f., deficiència de clor c. nom. f., deficiència de cobalt c. nom. f., deficiència de coure c. nom. f., deficiència de ferro c. nom. f., deficiència de magnesi c. nom. f., deficiència de manganès c. nom. f., deficiència de molibdè c. nom. f., deficiència de nitrogen c. nom. f., deficiència de nÃquel c. nom. f., deficiència de nutrients c. nom. f., deficiència de sofre c. nom. f., deficiència induïda c. nom. f., deficiència latent c. nom. f. | | en deficiency | | es deficiencia | | fr carence | | gl deficiencia | | pt deficiência |
|
| deficiència f. | | Diccionari de les ciències ambientals | | biologia | | Manca de certs elements minerals que els éssers vius necessiten per a un desenvolupament correcte. | | en deficiency subst. | | es deficiencia f. | | fr déficience f. |
|
| deficiència f. | | Diccionari d’agricultura | | agricultura | | Manca, en els vegetals, de certs elements que necessiten per desenvolupar-se correctament. | | es deficiencia f. |
|
|
|