|
|
| acumulaciĂł de la matèria orgĂ nica del sòl c. nom. f. | | Diccionari multilingĂĽe de la ciència del sòl | | propietats bioquĂmiques i biològiques i ecologia del sòl | ProcĂ©s que tĂ© lloc quan les entrades de matèria orgĂ nica superen les pèrdues (erosiĂł, descomposiciĂł i mineralitzaciĂł).
Les addicions principals es produeixen a: 1) la superfĂcie del sòl per les aportacions de restes orgĂ niques per part dels colonitzadors primaris (lĂquens i molses) i per la fullaraca i branques fines, la qual cosa origina horitzons O; 2) a la part superior del sòl, principalment per les arrels, fet que produeix un enfosquiment i origina horitzons Ah (epipèdons); 3) dins de la matriu del sòl, bĂ© degut a translocacions de compostos orgĂ nics, amb formaciĂł d’horitzons Bh (endopèdon espòdic) o pel transport de material orgĂ nic per part de la fauna (dejeccions i crotovines). En sòls orgĂ nics, les aportacions en condicions anaeròbies originen horitzons H (horitzons hĂstics).
Les pèrdues sĂłn degudes a: 1) exportaciĂł de partĂcules de la part superior del sòl transportades per l’aigua d’escolament superficial (erosiĂł hĂdrica) o pel vent (erosiĂł eòlica); 2) transformacions, la descomposiciĂł i la mineralitzaciĂł, degudes a reaccions quĂmiques i bioquĂmiques per l’activitat dels organismes edĂ fics. | | V.: colonitzador primari c. nom. m., crotovina f., matèria orgĂ nica del sòl c. nom. f. | | en soil organic matter accumulation | | es acumulaciĂłn de la materia orgánica del suelo | | fr accumulation de la matière organique du sol | | gl acumulaciĂłn da materia orgánica do solo | | pt acumulação da matĂ©ria orgânica do solo |
|
| acumulaciĂł de matèria orgĂ nica c. nom. f. | | Diccionari multilingĂĽe de la ciència del sòl | | components orgĂ nics del sòl | | origen del sòl i organitzacions edĂ fiques | | ProcĂ©s pel qual es produeix un augment absolut de components orgĂ nics en alguna part del sòl: 1) a la superfĂcie del sòl en condicions aeròbies, cosa que dona lloc a la formaciĂł d’un horitzĂł Ah o un horitzĂł O de bosc (FAO-WRB 2016); 2) a la superfĂcie del sòl condicions de saturaciĂł amb aigua, la qual cosa dona lloc a la formaciĂł d’un horitzĂł H (FAO-WRB 2016) o d’alguns horitzons O (ST 2014); 3) a l’interior del sòl, com a resultat d’un procĂ©s de translocaciĂł i formaciĂł d’un horitzĂł Bh. | | V. t.: acumulaciĂł absoluta c. nom. f., horitzĂł Ah c. nom. m., horitzĂł Bh c. nom. m., horitzĂł O1 c. nom. m. | | en littering, soil organic matter accumulation | | es acumulaciĂłn de materia orgánica | | fr accumulation de litière |
|
| assaig de materials sulfurosos c. nom. m. | | Diccionari multilingĂĽe de la ciència del sòl | | components minerals del sòl | | origen del sòl i organitzacions edĂ fiques | | propietats fisicoquĂmiques i quĂmiques i comportament del sòl | Hi ha diversos tipus d’assajos per detectar la presència de materials sulfurosos en un sòl o un sediment. S’utilitzen per avaluar el risc que es generi una forta acidificaciĂł o es formi un horitzĂł sulfĂşric, si es drena un sòl.
1. Assaig rĂ pid qualitatiu de camp que consisteix a afegir un Ă cid fort a la mostra, de manera que es forma H2S i es desprèn una olor caracterĂstica d’ous podrits.
2. Assaig qualitatiu de laboratori que consisteix a tractar una mostra de material del sòl quan el seu pH en aigua (1:1) és superior a 3,5. S’incuba la mostra a temperatura ambient, en condicions aeròbies humides (s’humiteja a capacitat de camp i s’asseca repetidament) al llarg d’algunes setmanes. L’existència de materials sulfurosos es manifesta amb un augment de l’acidesa en 0,5 o més unitats de pH, fins a assolir un valor de 4 o més à cid, aproximadament constant.
3. Assaig rà pid qualitatiu de camp i de laboratori que consisteix a mesurar el pH (1:1 en aigua) inicial de la mostra i després d’haver-la col·locat en un tub d’assaig, haver afegit peròxid d’hidrogen, H2O2 i portat a ebullició. En presència de materials sulfurosos s’haurà format à cid sulfúric, cosa que produeix un descens de 0,5 unitats de pH i si el pH final és igual o de menys de 3, això indica la presència de materials sulfurosos.
4. Anà lisi quantitativa de laboratori consistent a convertir el S inorgà nic a H2S amb una solució de CrCl2 en calent. El H2S format es capta quantitativament amb una solució d’acetat de zinc com ZnS sòlid. Es tracta amb HCl per alliberar el H2S dissolt i es valora rà pidament amb una solució de I2, que vira a color blau i amb el punt final indicat per la reacció amb el midó. Els residus tòxics de l’anà lisi cal manejar-los amb cura. | | en sulfidic material test | | es ensayo de materiales sulfurosos | | fr test pour matériaux sulfureux | | gl ensaio de materiais sulfurosos |
|
| banc d’òrgans i de materials humans m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | institucions | | Subministrament emmagatzemat de material o teixit humans per a ésser usats posteriorment en d’altres individus, per exemple: banc de sang, banc d’ossos, banc d’ulls, banc de llet humana, banc de pell, banc de semen, etc. |
|
| caracteritzaciĂł de la matèria orgĂ nica del sòl c. nom. f. | | Diccionari multilingĂĽe de la ciència del sòl | | components orgĂ nics del sòl | | propietats bioquĂmiques i biològiques i ecologia del sòl | La caracteritzaciĂł de la naturalesa quĂmica de la MOS va ser el centre d’atenciĂł de les investigacions fins a la dècada dels anys 1980. Per això es van utilitzar mètodes de fraccionament quĂmic dels compostos orgĂ nics solubles amb diferents tipus de solvents, i això va portar a diferenciar els Ă cids fĂşlvics, els Ă cids hĂşmics i la humina. Això suposava un enfocament molt limitant per a la comprensiĂł de la MOS en els ecosistemes.
A partir de la dècada de 1990 va canviar l’enfocament, que es va centrar en els processos biològics que controlen la formaciĂł de MOS i la seva dinĂ mica. Es van introduir el fraccionament fĂsic i la combinaciĂł de tècniques moleculars i isotòpiques, que van permetre avaluar la composiciĂł, l’origen i la transformaciĂł de la MOS en la matriu de sòl. Les anĂ lisis de la dinĂ mica de les molècules individuals han portat a un canvi de paradigma.
La introducciĂł dels models de simulaciĂł ha proporcionat un marc matemĂ tic per integrar, examinar i entendre la dinĂ mica de la MOS, i avaluar els impactes en els ecosistemes i gestionar la MOS per mitigar el canvi climĂ tic. | | V.: Ă cid fĂşlvic c. nom. m., Ă cid hĂşmic c. nom. m., fraccionament fĂsic de la matèria orgĂ nica de sòl c. nom. m., fraccionament quĂmic de la matèria orgĂ nica de sòl c. nom. m., humina f. | | en soil organic matter characterization | | es caracterizaciĂłn de la materia orgánica del suelo | | fr caractĂ©risation de la matière organique du sol | | gl caracterizaciĂłn da materia orgánica do solo | | pt caracterização da matĂ©ria orgânica do solo |
|
| cicle de la matèria c. nom. m. | | Vocabulari forestal | | introducciĂł a la silvicultura, elements de descripciĂł silvĂcola, ecologia aplicada | |
|
| cicle de la matèria m. | | Ecologia I | | ecologia i medi ambient | | | en matter cycle subst. | | es ciclo de la materia m. |
|
| coeficient de desgast dels materials c. nom. m. | | Vocabulari forestal | | parà metres hidrològics i d’avaluació de l’erosió | |
|
|
|