Eduard Parés i Español és enginyer forestal i llicenciat en biologia. A més, és membre de la Institució Catalana d’Història Natural i de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, societats filials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

És l’autor del Vocabulari forestal (IEC, 1990 i 1998) i del Vocabulari multilingüe dels fongs (Premi Torrens i Ibern 2009), i ha col·laborat en les dues edicions del Diccionari de la llengua catalana.

D’altra banda, ha revisat traduccions tècniques sobre la silvicultura, l’aforestació, la producció, els arbres vells i la conservació de la biodiversitat. També ha treballat en projectes, en cursos, en la divulgació del medi natural (ha elaborat diversos jocs didàctics) i, en general, en la gestió dels parcs naturals i de la natura.

Actualment, treballa al Servei de Parcs (Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya), en el qual ha estat coordinador, juntament amb Bartomeu Borràs, del llibre Parcs naturals de Catalunya (1997), de Francesc Gurri, i director del Mapa forestal de Catalunya. Com a responsable de l’estudi dels arbres monumentals de Catalunya, ha publicat Arbres monumentals de Catalunya: 18 anys de la primera protecció (2006).