Cerca general

Cerca avançada
1 de 6 (59 registres)
veureateroèmbol (DEM)
 angiologia
 bioquímica i biologia molecular
veureateroembolisme (DEM)
 angiologia
 bioquímica i biologia molecular
veurebomba d’èmbols (AQQ)
 química
veurecol·lèmbol (DMCSC)
 propietats bioquímiques i biològiques i ecologia del sòl
veurecol·lèmbol (VMCS)
 propietats bioquímiques i biològiques i comportament del sòl
veurecol·lèmbols (LEXPLAG)
 agricultura
 botànica
veureèmbol (DEM)
 material mèdic i ortopèdic
veureèmbol (DEM)
 angiologia
 hematologia i hemoteràpia
veureèmbol (NOV)
 enginyeria
veureèmbol (TTAUTO)
 elements del motor
Cerca èmbol a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

ateroèmbol m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
angiologia
bioquímica i biologia molecular
Èmbol format per una placa d’ateroma despresa.

ateroembolisme m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
angiologia
bioquímica i biologia molecular
Embolisme causat per un ateroèmbol que obstrueix un vas sanguini.

bomba d’èmbols c. nom. f.
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
química
en piston pump subst.

col·lèmbol m.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
propietats bioquímiques i biològiques i ecologia del sòl
Organisme edàfic de mida petita, generalment entre 1 i 5 mm de llarg (mesofauna). Són un ordre inclòs a la classe d’insectes. El seu cos es divideix en tres regions: a) cap que porta les peces bucals, un parell d’antenes, un parell d’ulls compostos i, opcionalment, dos òrgans postantenals; b) tòrax, amb tres parells de potes; c) abdomen, amb la fúrcula o element propulsor a manera de palanca que els serveix per saltar.
Es divideixen en quatre subordres: Entomobryomorpha, Poduromorpha, Symphypleona i Neelipleona.
Són organismes molt abundants al sòl. Tenen un paper important en els processos de descomposició de la matèria vegetal morta i en els cicles de nutrients. A més, actuen en la dispersió d’espores de fongs i de bacteris i constitueixen l’aliment de molts insectes i àcars depredadors.
L’alimentació de la majoria dels col·lèmbols és a base a fongs, espores, algues i matèria orgànica en descomposició, encara que algunes espècies ingereixen nematodes, rotífers i tardígrads.
Són organismes sensibles als canvis ambientals, de manera que constitueixen bons indicadors de qualitat de sòls.
V.: organisme del sòl c. nom. m.
en springtail
es colémbolo
fr collembole
gl colémbolo
pt colêmbolo

col·lèmbol m.
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
propietats bioquímiques i biològiques i comportament del sòl
en collembola subst.
es colémbolo m.
fr collembole m.

col·lèmbols m. pl.
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
agricultura
botànica
Ordre d'insectes apterigots. No tenen metamorfosi, són molt petits (5 mm) i en el seu abdomen s'hi troba la fúrcula normalment replegada al dessota i que en estendre's fa saltar l'insecte que, així, avança a salts. Habiten en fulles mortes, dessota d'escorces, en el sòl, etc., i generalment en llocs molt humits. Són corrents en els llits de conreu del xampinyó i també en planters, on poden fer algun dany, com ara Sminthurus viridis, que perjudica l'alfals.
en springtails subst. pl.
es colémbolos m. pl.

èmbol m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
material mèdic i ortopèdic
Part d’una bomba, d’una xeringa, etc., que es pot moure amb moviment alternatiu a l’interior d’un cilindre.
de Gerinnsel
en embolus
es émbolo
fr embolus
it embolo

èmbol m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
angiologia
hematologia i hemoteràpia
Cos d’origen generalment orgànic que pot ésser arrossegat pel corrent sanguini a través d’artèries i venes. Pot ésser un coàgul de sang o de fibrina, material ateromatós, greix, pus, bacteris, cèl·lules tumorals, vegetació patològica, líquid àmnic i aire.
de Gerinnsel
en embolus
es émbolo
fr embolus
it embolo

èmbol m.
Novetat i llenguatge
enginyeria
Vegeu pàgina 49 de la primera sèrie.

èmbol m.
Terminologia tècnica d’automoció
elements del motor
Pistó.
Sin. pref.: pistó m.
en piston subst.
es émbolo m., pistón m.