|
|
| oxigen m. | | Diccionari de geologia | | geoquÃmica | | Element, O; Z, 8; m. at., 15,999; grup 8è. Té tres isòtops estables: 16O (99,630 %), 17O (0,0375 %) i 18O (0,1995 %). La composició isotòpica de l’oxigen d’una mostra s’expressa amb el quocient 18O/16O o amb el parà metre δ18O, i el seu estudi té moltÃssimes aplicacions en hidrologia, paleotermometria i paleoclimatologia, hidrotermalisme, petrologia Ãgnia i metamòrfica, i mineralogia. Abundà ncies: clarke, 46,4 %; Terra, 29,9 %, i condrites CI, 46,6 %. Roques Ãgnies: ultramà fiques, 19,75 %; bà siques, 23,5 %; intermedià ries, 26,0 %; à cides, 32,3 %, i sienites, 29,1 %. És el segon gas en abundà ncia a l’atmosfera (20,95 %), component principal de l’hidrosfera i el primer element en abundà ncia a la litosfera. A més, forma part de la matèria orgà nica i és essencial per als processos vitals. Les masses calculades d’oxigen, expressades en g, són: atmosfera, 0,12 · 1022; hidrosfera, 121 · 1022; litosfera, 2.000 · 1022, i mantell, 154.000 · 1022. Radi atòmic 0,74. Ió −2 de radi 1,40. Carà cter litòfil. Tret dels halurs i els sulfurs, és un constituent important de gairebé tots els minerals (esp. els silicats), ja que forma la xarxa cristal·lina. Petites quantitats d’ió −2 poden ésser presents substituint OH− o F−. Els compostos covalents (CO2, H2O SO4−2, etc.) són molt estables. El gas molecular és dissociat per la radiació, i forma O3 (ozó) a les capes altes de l’atmosfera. L’oxigen no combinat és el principal oxidant natural, de manera que la concentració de O2 en un medi és el factor definitori del carà cter oxidant o reductor. En els ambients endògens, hom l’expressa per la fugacitat (magmes, metamorfisme, solucions hidrotermals, etc.); en condicions superficials, pel Eh de la solució o la pressió parcial d’oxigen en el gas. L’aigua oceà nica té una concentració de 6 ppm. | | en oxygen | | es oxÃgeno | | fr oxygène |
|
| oxigen m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | quÃmica | | Element no metà l·lic pertanyent al grup VI de la taula periòdica, de sÃmbol O, nombre atòmic 8 i massa atòmica 15,9994. És essencial per a la vida animal i vegetal i l’element més abundant de l’escorça terrestre. Es troba en la natura en estat lliure, com a O2 i, en molt més petita proporció, com a O i O3 (ozó); constitueix el 23 % de la massa de l’atmosfera, i combinat en un gran nombre de composts, els més importants dels quals són l’aigua, la sorra (SiO2) i els silicats, constitueix el 46,5 % de l’escorça terrestre. La majoria dels elements reaccionen directament amb l’oxigen, i també hi poden reaccionar un gran nombre de substà ncies compostes, en reaccions dites d’oxidació. A temperatures elevades, reacciona directament amb la majoria d’elements i amb una gran varietat de composts orgà nics en reaccions de combustió. | , O| de Sauerstoff | | en oxygen | | es oxÃgeno | | fr oxygène | | it ossigeno |
|
| oxigen m. | | Diccionari de les ciències ambientals | | quÃmica | | Element quÃmic no metà l·lic, gas incolor, inodor, insÃpd, que es troba en estat lliure en l’atmosfera, de la qual constitueix el 21 % en volum i és un dels components de l’aigua i l’element més abundant de l’escorça terrestre (sÃmbol, O; nombre atòmic, 8; pes atòmic, 16,00). L’oxigen és essencial per a moltes formes de vida (necessari per a la respiració) i té una gran importà ncia per a la producció d’energia (necessari per a la combustió). En el medi natural acostuma a actuar com a acceptor d’electrons. | | en oxygen subst. | | es oxÃgeno m. | | fr oxygène m. |
|
|
|