Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

AportaciĂł a la terminologia geogrĂ fica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigrĂ fica internacional (versiĂł abreujada)
Sistemes d'informaciĂł geogrĂ fica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

BioquĂ­mica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funciĂł del cos humĂ 
Fonaments de fisioterĂ pia i fisioterĂ pia comunitĂ ria
Genètica
Infermeria comunitĂ ria (1a part)
Infermeria comunitĂ ria (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
MĂşsculs
Ossos i articulacions
PromociĂł de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de BioquĂ­mica
Vocabulari de biologia de la reproducciĂł
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

EstadĂ­stica
Glossari de corrosiĂł
Magnituds, unitats i sĂ­mbols en quĂ­mica fĂ­sica
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurĂ­dic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
IntroducciĂł als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
PercepciĂł i atenciĂł
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 1 (9 registres)
veuresistema (DGEOL)
 estratigrafia: estratigrafia general
veuresistema (AQQ)
 quĂ­mica
veuresistema (DEM)
 conceptes generals i de suport
 Ă˛rgans i sistemes
veuresistema (FEM)
 fonaments de l’educaciĂł musical
veuresistema (GESTRAT)
 unitats cronostratigrĂ fiques
veuresistema (ATGC)
 geografia
veuresistema (DCA)
 ecologia
veuresistema (NOV)
 enginyeria
veuresistema (DMCSC)
 origen del sòl i organitzacions edĂ fiques
 propietats fisicoquĂ­miques i quĂ­miques i comportament del sòl
 propietats fĂ­siques i comportament del sòl
Cerca sistema a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

sistema m.
Diccionari de geologia
estratigrafia: estratigrafia general
Unitat cronostratigràfica de rang alt de l’escala estratigràfica, per damunt la sèrie i sota de l’eratema, emprada per a indicar una posició cronostratigràfica general d’extensió mundial; és definida mitjançant estratotips de límit. L’equivalent geocronològic és el període. Els noms dels sistemes tenen moltes procedències: n’hi ha que indiquen una posició (per ex., Terciari, Quaternari); d’altres recorden les tribus antigues, de l’àrea tipus (per ex., Ordovicià, Silurià); d’altres procedeixen de noms geogràfics (per ex., Denovià, Juràssic) o al·ludeixen a les roques que el formen (per ex., Carbonífer, Cretaci). La terminació sempre és amb -ià, encara que hi ha algunes excepcions per als sistemes del Mesozoic i Cenozoic (per ex., Juràssic).
en system
es sistema
fr système

sistema m.
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
quĂ­mica
en system subst.

sistema m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
conceptes generals i de suport
òrgans i sistemes
Conjunt d’elements (objectes, òrgans, idees, etc.) relacionats entre ells, que constitueixen una unitat funcional orientada a una determinada finalitat. En el camp de l’anatomia i la fisiologia, conjunt d’òrgans, generalment del mateix origen embrionari, íntimament interdependents en el compliment d’una funció que cap d’ells no podria dur a terme aïlladament. En aquest sentit, sovint el terme és sinònim d’aparell. També és donat el nom de sistema a l’organisme considerat en conjunt, i, per això, hom parla de malaltia sistèmica o general.

sistema m.
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
fonaments de l’educació musical
en system subst.
es sistema m.

sistema m.
Guia estratigrĂ fica internacional (versiĂł abreujada)
unitats cronostratigrĂ fiques
Unitat de rang superior en la jerarquia cronostratigràfica convencional, per sobre de la sèrie i per sota de l’eratema. L’equivalent geocronòlogic d’un sistema és un període. Vegeu la taula 1 i la taula 3.
V. t.: perĂ­ode m.
en system subst.

sistema m.
AportaciĂł a la terminologia geogrĂ fica catalana
geografia
1. Conjunt muntanyós, sovint discontinu, que presenta trets morfològics i geològics comuns.
2. DivisiĂł estratigrĂ fica de segon ordre que correspon a la cronologia de perĂ­ode.
Ex.: Els sistemes s’agrupen en sèries dipositades durant l’era o edat del mateix nom.

sistema m.
Diccionari de les ciències ambientals
ecologia
En anĂ lisi del cicle de vida, conjunt de processos unitaris que, actuant conjuntament, exerceixen una funciĂł definida.
en system subst.
es sistema m.
fr système m.

sistema m.
Novetat i llenguatge
enginyeria
Vegeu pàgina 79 de la primera sèrie.

sistema m.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
origen del sòl i organitzacions edàfiques
propietats fisicoquímiques i químiques i comportament del sòl
propietats físiques i comportament del sòl
Conjunt d’elements interconnectats per relacions funcionals, que constitueixen una entitat integrada.
Per la seva organització i funcionament, el sòl és un sistema ecològic. La definició de sistema s’insereix en la teoria general de sistemes, desenvolupada des de mitjan segle xx, si bé la condició de sistema sòl està ja implícita en els treballs d’autors seminals com Hans Jenny, Mattson o el mateix Visili V. Dokuchaev. Com a sistema, al sòl se li apliquen les propietats dels sistemes: principis termodinàmics, necessitat d’establir els seus límits, organització jeràrquica espaciotemporal, desenvolupament intern determinat per l’acoblament dels fluxos d’energia i el cicle de les matèries, funcionament derivat de les interaccions entre els constituents, i l’obertura cap a altres sistemes ecològics o econòmics. La complexitat del sistema sòl deriva de la interferència de quatre grans fonts d’heterogeneïtat: energètica (de tipus físic, químic i biològic); espacial (des dels microagregats a la coberta edàfica); temporal (reaccions de diferents velocitats); i funcional (desenvolupament orgànic i inorgànic).
en system
es sistema
eu sistema
fr système
gl sistema
pt sistema