|
|
| coure m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | quÃmica | | Element de transició, situat entre els blocs sp de la taula periòdica i pertanyent al grup dels metalls nobles, de sÃmbol Cu, de nombre atòmic 29 i de massa atòmica 63,54. Hom en coneix nou isòtops artificials; del 58 al 62, el 64 i del 66 al 68. El coure és un element d’activitat quÃmica mitjana; es combina amb tots els elements no metà l·lics, llevat de l’hidrogen, el bor, el carboni i el nitrogen. Per l’acció dels agents atmosfèrics es recobreix d’una capa protectora, el verdet, barreja de sals bà siques de coure, carbonat i sulfat sobretot. La presència de traces de coure sembla indispensable per a la vida: el coure intervindria en la formació de l’hemoglobina per a mobilitzar el ferro dins de l’organisme. A dosis fortes les sals de coure solubles són tòxiques: la dosi mortal per als animals superiors, sota forma d’injecció intravenosa, se situa als voltants d’1,5 mg/kg; per via bucal l’home pot absorbir-ne fins a 100 mg sense perill. Les sals de coure són fortament tòxiques per als organismes inferiors, i hom les empra de manera habitual per a combatre les algues i els bacteris de les aigües potables i per a lluitar contra certes malalties dels arbres fruiters. Les utilitzacions industrials del coure es basen en les seves propietats fonamentals: conductivitat elèctrica elevada, excel·lent conductivitat tèrmica i acceptable resistència a la corrosió. El coure forma dues sèries de composts que corresponen als graus d’oxidació +1 (cuprós) i +2 (cúpric). | , Cu| de Cuprum, Kupfer | | en copper | | es cobre | | fr cuivre | | it rame |
|
| coure v. intr. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació | | semiologia | | Produir, a algú, una sensació dolorosa anà loga a la d’una cremada. | | en smart | | es escocer |
|
| coure1 m. | | Diccionari de geologia | | geoquÃmica | | Element, Cu; Z, 29; m. at., 63,456; grup 11è; metall de transició. És una mescla de dos isòtops estables: 63Cu (69,09 %) i 65Cu (30,91 %). Clarke, 68 ppm; Terra, 57 ppm, i condrites CI, 124 ppm. Les roques Ãgnies bà siques són les més riques (95 ppm), i les ultramà fiques les més pobres (menys de 15 ppm). Les argiles (57-250 ppm) en contenen més que els gresos (2 ppm) i les calcà ries (5-30 ppm). Molts minerals són emprats com a menes. Els més importants són sulfurs, òxids i carbonats: cuprita, calcopirita, bornita, covel·lita, malaquita, etc. Hom el troba natiu (radi 1,28), amb nombres d’oxidació +1 de radi 0,96 en coordinació 6, i +2 de radi 0,72 en coordinació 6. En l’estat elemental és sideròfil, i en l’oxidat calcòfil amb tendència litòfila. Substitueix el Fe en els silicats i el Fe, Zn, Ni i d’altres sulfurs. Abunda als sulfurs inicials magmà tics i a les darreres fases, esp. en dipòsits hidrotermals. Certs ambients sedimentaris reductors i sulfurosos són molt rics en Cu (les kupferschiefer), de vegades en relació amb el vulcanisme. Presenta grans diferències de mobilitat en condicions superficials. És molt mòbil en medi à cid (pH <5,3), ho és moderadament en medi oxidant i molt poc en medi neutre a alcalà (pH > 5,3) i reductor. Els sòls són relativament baixos en Cu (20 ppm); les aigües continentals en tenen 7 ppb, i les marines 0,5 ppm. A l’oceà té un temps de residència de 2 · 104 a. | | Sin. compl.: aram1 m. | | en copper | | es cobre | | fr cuivre |
|
| coure m. | | Aportació a la terminologia geogrà fica catalana | | geografia | | Element quÃmic (sÃmbol, Cu). Metall molt mal·leable que es pot filar. Es pot trobar natiu, però és més freqüent en forma de sulfurs i carbonats. | | Ex.: En altres temps s’explotaren les mines de coure a l’Alforja (Baix Camp). |
|
| coure m. | | Diccionari de les ciències ambientals | | quÃmica | | Element quÃmic metà l·lic, oligoelement, que s’empra industrialment per a la fabricació d’aliatges i com a conductor elèctric (sÃmbol, Cu; nombre atòmic, 29; pes atòmic, 63,54). El coure és relativament poc tòxic, però ingerit en quantitat considerable causa dolor abdominal, diarrees i, en casos extrems, la mort. | | en cooper subst. | | es cobre m. | | fr cuivre m. |
|
|
|