|
|
| estany m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | quÃmica | | Element metà l·lic del grup IV A de la taula periòdica, molt dúctil i mal·leable, poc dur i poc resistent a la tracció, que presenta tres varietats al·lotròpiques enantiotròpiques, l’estany blanc, el gris i el frà gil. Normalment actua amb valència +2 i +4, malgrat que també es pot presentar amb -4. El seu nombre atòmic és 50, la seva massa atòmica 118,69, i el sÃmbol Sn. Si hom el frega amb la mà se’n desprèn una lleugera olor. Rar en estat natiu, l’estany es presenta, sobretot, en forma d’òxid; el seu mineral més important és la cassiterita (SnO2). Ateses la seva inalterabilitat i la seva resistència a la corrosió, hom empra aquest mineral per a la protecció de certs metalls, com el coure i el ferro. En la indústria alimentà ria és emprat sota la forma de tubs o de là mines i també per a la fabricació de llauna, que absorbeix més de la meitat de la producció de l’estany. També la indústria farmacèutica l’usa per a tubs i recipients. | , Sn| de Zinn | | en tin | | es estaño | | fr étain | | it stagno |
|
| estany1 m. | | Diccionari de geologia | | geoquÃmica | | Element, Sn; Z, 50; m. at., 118,690; grup 14è. Mescla de deu isòtops estables: 112, 114, 115, 116, 117, 118, 119, 120, 122 i 124, dels quals el 116Sn (14,30 %), el 118Sn (24,03 %) i el 120Sn (32,85 %) són els més abundants. El núclid 115 és radiogènic en part fill del 115In. Abundà ncia: clarke, 2,1 ppm; Terra, 0,71 ppm i condrites CI, 1,72 ppm. A les roques Ãgnies augmenta a poc a poc amb el carà cter à cid: des de 0,5 ppm a les roques ultramà fiques fins a 3 ppm a les à cides. Les argiles són variables (1,5-10 ppm), mentre que els gresos i les calcà ries són baixos (0,1-0,2 ppm). El metall és extret de la cassiterita i d’altres minerals en grau molt més petit. Es presenta natiu (radi 1,59) i amb nombres d’oxidació +2 (radi 0,93) als sulfurs i +4 (radi 0,71 en coordinació 6) als òxids. Té carà cter sideròfil (natiu), calcòfil (+2) i litòfil (+4). Les fà cies à cides dels granitoides dits especialitzats estan relacionades amb els jaciments primaris més importants; també ho són els greisens. En el cicle extern és molt immòbil i roman als sòls residuals. L’aigua oceà nica en conté 0,08 ppb. | | en tin | | es estaño | | fr étain |
|
| estany1 m. | | Diccionari de les ciències ambientals | | geografia | | Massa d’aigua dipositada en una depressió del terreny. Els estanys poden ésser naturals o artificials. | | Sin. abs.: llac m. | | en pool subst., pond subst., lake subst. | | es lago m., estanque m. | | fr lac m., étang m. |
|
| estany m. | | Aportació a la terminologia geogrà fica catalana | | geografia | | | 1. Llacuna o llac petit. | | Ex.: A la vall de BoÃ, al Pallars Jussà , a 2.300 m d’altitud es troba l’estany Negre, rodejat per formacions granÃtiques. L’estany de Banyoles té una superfÃcie d’1.075.315 m2. | | 2. Dipòsit d’aigua sobre terra construït per l’home. |
|
|
|